Enginyeria de la sostenibilitat

La humanitat ha arribat als límits del que la Terra pot donar, absorbir o atenuar. Les conseqüències d’aquest fet es faran sentir en tots els aspectes de la nostra existència, sense excepció: l’accés a l’aliment i l’aigua, l’ús de l’energia, però també en les condicions d’explotació de l’home per l’home entre els més desafavorits en un futur superpoblat. 

La sostenibilitat s’ha introduït com a concepte per tractar de construir una societat que sobrevisqui a aquesta proximitat amb els límits de capacitat del planeta. No solament s’adreça a les indústries productores i al transport, sinó també a la nostra manera de viure, als nostres hàbits i també a la nostra responsabilitat en la gestió de la res publica. El fracàs de la idea de la sostenibilitat pot comportar que els nostres néts o besnéts, en un món superpoblat amb escassetat de recursos, no puguin viure sentint-se humans com ens sentim nosaltres o els nostres avantpassats. Potser no tindran una alimentació saludable, no podran passejar per boscos verds i muntanyes nevades, potser hauran de ser esclaus per sobreviure a canvi de condicions de vida miserables.

La sostenibilitat no pot ser un posat, un gest propi d’elits socials del primer món, sinó que ha de ser una idea transformadora, gairebé revolucionària, que ens ha de guiar en totes les eleccions que fem en el dia a dia com a homes i dones però també com a ciutadans.

Per aquest motiu, la sostenibilitat ha de tenir un fort impacte en l’educació, doncs aquesta és l’arma més potent per a canviar el món (Nelson Mandela). Ens equivocarem però si la tractem com una assignatura més, com una línia en el temari. La seva presència ha de ser tangible tant a l’educació primària i secundària com a l’educació superior.

De la mateixa manera que la indústria química s’ha posat al capdavant de la defensa i promoció de la sostenibilitat com un concepte de servei a la societat, escoles d’enginyers com l’ETSEQ (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química) hem de sembrar aquest concepte entre els nostres estudiants, doncs molts d’ells el dia de demà hauran de trobar les solucions a problemes relacionats amb com el progrés i la tecnologia influeixen l’home. Per aquest motiu, la sostenibilitat ha de ser no un tema sinó una vivència que l’alumne ha de tenir al llarg dels seus estudis perquè, en entrar en el món laboral, de manera natural tingui present aquesta dimensió social i de futur en les solucions als problemes industrials, que són també en última instància els problemes de la societat en què vivim.

Per aquest motiu, cada cop tenen més importància estudis com el màster Enginyeria Ambiental i Sostenibilitat Energètica, de l’ETSEQ, en el qual estudiants de tot el món aprenen a analitzar, quantificar i trobar solucions a aquests problemes. Tanmateix, gràcies al model educatiu de l’ETSEQ, basat en la realització de projectes (www.cdio.org), des del primer dia els alumnes treballen amb la vista posada en la sostenibilitat i l’impacte social de les solucions tècniques que hauran d’afrontar com a enginyers químics, mecànics o de bioprocessos alimentaris. La nova generació, més conscient que les precedents, s’enfrontarà al repte del mil·lenni amb la missió de preservar l’essència de la nostra condició d’éssers humans vivint en un ecosistema que ens accepta dins del seu ésser.