Saül Garreta: «Amb el nou concurs el Moll d’Andalusia serà multipropòsit»

Aquest primer quadrimestre el Port de Tarragona ha incrementat un 8,1% els seus tràfics. Quina valoració fa d’aquests resultats?

Malgrat totes les incerteses, el Port de Tarragona continua funcionant i és dels més importants del Mediterrani en quant el tràfic de cereals. Això fa que en moments de tensió, per la manca de collites a conseqüència de la sequera, a nivell de tràfics ens beneficia perquè som el proveidor de Catalunya.

Precisament el tràfic de cereals ha crescut un 31% respecte a l’any passat, quan ja es va batre el rècord.

És que l’any passat pràcticament vam estar a punt de passar Rotterdam pel que fa al tràfic de cereals. Som dels ports més importants de la Mediterrània i això és un tema geogràfic que difícilment ens discutirà ningú.

S’ha normalitzat la seva arribada tenint en compte el conflicte d’Ucraïna i de l’estiba?

Està clar que el conflicte d’Ucraïna segueix i això alenteix molt l’arribada, però al final el cereal ve, sigui d’allí o d’altres països com el Brasil o Argentina. D’altra banda, pel que fa a la situació amb l’estiba podríem dir que hi ha una pau momentània perquè totes les parts albiren una resolució del conflicte en breu.

Què vol dir ‘en breu’?

No m’atreveixo a donar dates, però és cert que ara hi ha un conveni amb un 95% d’acords entre les parts i queden uns petits cerrells. Segons aquest, el CPE es manté amb els mateixos treballadors, perquè els tràfics hi son, però hi ha un tema de reestructuració. I justament relacionat amb els sereals hi ha un tema que ha provocat moltes tensions que és la priorització de tràfics, deixant els cereals per l’últim, quan aquestes tensions del mercat fan que sigui imprescindible que no quedin encallats. Amb aquesta reformulació de l’estiba s’ha buscat que Ership pugui tenir una part dels treballadors per descarregar els vaixells i que no hi hagi un bloqueig.

Com n’ha de sortir el sector a partir d’aquesta reordenació?

Amb aquest nou marc es volen treure restriccions que hi havia i permetre que el sector de l’estiba tingui l’oportunitat de modernitzar-se i adaptar-se a la situació que exigeix el port actual i del futur. No es tracta de sobresaturar el mercat d’estibadors i que aquests acabin sent mileuristes. És una feina estratègica, molt delicada i absolutament cabdal. Llavors, com a tal tampoc es pot permetre que se sobresaturi el mercat i es converteixi en una professió poc qualificada. Al final, es tracta de fer un sector més eficient i com a Autoritat Portuària hem de vetllar perquè passi i que hi hagi un acord perquè el servei funcioni.

En canvi, el tràfic de contenidors pràcticament ha caigut un 70% enguany.

Perquè estem immersos en un escenari d’un concurs de la terminal de contenidors. Aquesta va tenir uns bons números quan MSC va venir i va fer unes proves, però finalment va desestimar implantar-se perquè va considerar que el sector de l’estiba no era eficient. Per tant, aquí tenim la quadratura del cercle. Sense l’estiba, la terminal de contenidors no pot funcionar, tota l’aposta per la terminal de la Boella perd molt de sentit i el Guadalajara-Marchamalo o la ZAL també. I tot això ha fet que com a Autoritat Portuària hàgim decidit d’actuar com tocava, resolent la caducitat de la concessió i traient a concurs la terminal, realçant tots aquests elements que mencionava.

Què ha de permetre el nou concurs?

Ser molt més flexibles i poder estar més preparats per ser més resilients.

No s’havien complert les expectatives?

No. MSC va ser una oportunitat, però va marxar amb el qual ara teníem una terminal que no funcionava. I, finalment, ens vam veure obligats a procedir amb aquesta caducitat i preparar un concurs amb cara i ulls que preveiem que serà un revulsiu pel Port de Tarragona.

Què plantejaran?

Unes condicions molt més flexibles que permetin passar d’una terminal pura i dura de contenidors, que és la joia de la corona amb uns calats enormes, a una terminal multipropòsit. En quedarà exclosa la càrrega general de cereals, perquè aquesta considerem que ja és suficient i que per molt que augmentem els magatzems de cereal no n’entrarà més. I no oblidem que l’objecte d’un port no és emmagatzemar sinó carregar i descarregar. Seria un error estratègic dedicar el Moll d’Andalusia a magatzem, perquè els tràfics no incrementarien.

Amb aquest nou concurs es facilitarà que sigui un moll multipropòsit?

Exacte, multipropòsit i amb unes condicions objectives que el facin atractiu per moltes empreses. I ara estem en aquella fase d’exploració de mercat, a partir d’unes condicions genèriques, per tal que quan es faci el concurs sigui atractiu i es presentin empreses bones que faran que això funcioni. Per això cal posar en relleu tots aquests elements.

Hi ha hagut empreses interessades des que es va anunciar que es rescindiria la concessió?

Sí, i tant i tant, hi ha empreses importants que aporten nous tràfics.

El fet que es pensi en un moll multipropòsit significa que es tira la tovallola pel que fa a aconseguir incrementar el tràfic de contenidors?

No, perquè el que realment volem és que tingui capacitat d’adaptació als tràfics que vinguin dins l’estratègia que no sigui granel-cereal. Ara bé, si aquest cereal aporta un valor afegit potser sí que hi podria cabre, perquè aquest espai el necessitem per carregar i descarregar. És com la ZAL, no qualsevol cosa ens serveix.

Enguany començaran les obres al contradic de Ponent?

Teòricament sí, però hi ha una part que no depèn 100% de nosaltres i que és l’últim obstacle, que és la valoració ambiental. Hem tingut la valoració del pla director i el pla especial, però ara falta la part de les obres del contradic. En principi no hi hauria d’haver cap problema, però com que és de competència estatal haurem d’estar pendents, perquè tenen els departaments col·lapsats.

És una obra que fa molt de temps que s’està esperant.

Aquesta transició d’un port industrial amb una zona turística és exemplar. Aquesta peça, amb aquests usos socials i logístics, amb aquesta graduació on hi ha previst una terminal de creuers, és una peça perpendicular a la costa única. Això és acabar de pintar el quadre.

Fa uns dies es donava a conèixer que el Port acull la seu de la Vall de l’Hidrogen. Això permetrà atreure inversions al territori?

Per descomptat. Estem en un moment on estan sorgint noves tecnologies i nous vectors energètics amb una clara vocació de substituir la dependència dels hidrocarburs, que representen el 50% del tràfic del Port de Tarragona. Per tant, aquesta partida l’hem de jugar, perquè ens hi va el futur. La descarbonització és un eix fonamental d’aquest mandat i, per tant, considerem que hem d’estar al rovell de l’ou per tal que totes les tecnologies que estiguin ja provades tinguin un lloc on fer aquesta transferència, situant-nos des del primer moment a la primera fila.

Forma part de l’estratègia per dinamitzar tot aquest entorn.

Sí, el projecte que estem treballant forma part d’una visió més àmplia, amb una acceleradora de projectes i la voluntat de convertir aquesta zona portuària amb un entorn d’emprenedoria i de captació de talent, centrat en el tema energètic però també amb aspectes relacionats amb l’economia blava. I per això es dediquen aquests espais que no estaven assignats d’aquest edifici a aquests nous projectes.

I la següent peça en el puzle és la que fa referència a la creació del parc del Port.

Aquí hi ha una estratègia de dinamitzar tot aquest entorn, en el qual incloem el Nàutic i el parc del Port, que son tres hectàrees d’usos socials. Perquè al final la gent que fa recerca i té talent no es conformen amb anar a qualsevol lloc. No tot a la vida és treballar, per això volem la creació d’unes condicions que qualsevol persona creativa valora molt i que pugui expandir-se cap a la resta de la ciutat, o al Barri del Port.

Quan començaran les obres del futur parc?

Calculo que a l’octubre. La idea que és quan acabi Sant Tecla es puguin iniciar.

Què inclou la primera fase?

La de renaturalització, pacificació del trànsit i potenciació de l’espai de cohesió social, amb les connexions de carril bici i la permeabilitat del Moll de Costa, ara de la Cultura, amb la zona del Nàutic. Volem dinamitzar i potenciar tot aquest entorn i que sigui una zona de referència, generant llocs de treball. Llavors la segona fase és la connexió amb la plaça dels Carros, que esperem poder tirar endavant, perquè allò sigui un espai més amable.

Com valora la temporada de creuers que enguany preveu 58 escales al Port de Tarragona?

És un projecte singular i propi en la mesura que sigui útil a la societat i aposti per la descarbonització, la sostenibilitat i la desestacionalització del turisme. Hi ha molts estigmes i apriorismes, que són les sobres de Barcelona o que és com Balears, però no té res a veure. Això és un projecte propi, que ha servit per reivindicar un territori divers. I en la mesura que posi en valor l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona serà útil pel nosaltres i la línia és aquesta. Aquí no venen creuers de 8.000 passatgers.

Són injustificades les crítiques cap a aquesta activitat?

Està justificat el temor que tingui una petjada excessiva i que provoquin efectes negatius, però això no està passant i la percepció majoritària de la societat és que és una cosa interessant en quant es tingui en compte la descarbonització. En general, em sento cada vegada més còmode perquè veig que l’esforç que s’està fent és real.