Recuperar les caramelles de Rodonyà perquè no caiguin en l’oblit

Tot just fa un any, un grup de caramellaires va tornar a voltar pels carrers cantant cançons tradicionals

01 abril 2023 15:22 | Actualizado a 02 abril 2023 07:00
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Arriba la Pasqua i amb ella un seguit de tradicions populars molt arrelades a aquestes dates. Una de les més significatives són les caramelles. A Rodonyà es van deixar de cantar a la meitat de la dècada dels setanta, però fa pocs anys, un grup de persones es va plantejar recuperar-les, fent que mai més caiguessin en l’oblit.

De fet, tot i que no hi ha una data concreta de l’inici de les caramelles en aquest municipi de l’Alt Camp, es té constància que es cantaven des del segle XIX. Com moltes altres tradicions en l’època, les caramelles s’emmarquen dins del conjunt de les tradicions populars d’origen religiós.

«Les caramelles són cançons populars que en el seu origen estan vinculades a l’església. Després es desenvolupen i esdevenen cançons que canten els fadrins a les pubilles», explica Isidre Pastor, historiador i un dels impulsors de la recuperació de les caramelles de Rodonyà.

A partir del segle XX, són grups de caramellaires els que canten les cançons arreu del poble i van passant per les cases per recollir uns presents amb una cistella. Normalment, arreplegaven botifarres i ous, però després acaben sent retribucions econòmiques.

Mai oblidades

Pastor assegura que el 1975 va ser l’últim any que es van cantar caramelles al municipi. Amb tot, mai hi ha hagut «una ruptura», perquè sempre han estat en l’imaginari col·lectiu. La recuperació del Ball Parlat de Sant Joan l’any 2013 a Rodonyà propicia el retorn de tradicions que havien deixat de celebrar-se.

«En aquest projecte de poble de recuperació del ball, es va posar sobre la taula l’existència d’altres tradicions que també s’havien perdut o que estaven en fase crítica, com podrien ser el pa beneït o les caramelles», comenta l’historiador.

L’any 2019 es van començar a fer les primeres reunions per recuperar les cançons i el grup impulsor es va posar en contacte amb Núria Besora, directora artística de les caramelles actualment. «Quan ho teníem tot lligat i portàvem alguns assajos a principis del 2020, vam caure en pandèmia», diu Pastor.

Finalment recuperades

El 2022 va ser el primer any que es van tornar a cantar caramelles a Rodonyà amb un grup de 24 caramellaires. L’Isidre subratlla que canten el mateix que es cantava als anys cinquanta. «La memòria oral s’ha mantingut i les últimes persones que van cantar continuen fent-ho ara. També tenim les lletres manuscrites pels cantaires i fa gràcies veure com la gent ha preservat aquesta memòria de les caramelles».

Entre el repertori, destaquen els Goigs de les Botifarres, una tonada on la temàtica gira entorn de la Pasqua i descriu què són les caramelles. «És una cançó popular arreu del territori, però es té constància que a Rodonyà sempre s’ha cantat. Si hagués d’explicar què són les caramelles, ho faria amb els versos dels Goigs de les Botifarres», afirma.

Pel que va al vestuari, han recuperat la musca, la barretina morada pròpia i característica de bona part del Camp de Tarragona. També han imitat una mica la vestimenta que portaven als anys setanta gràcies a les fotografies.

Els caramellaires han recuperat peces del repertori tradicional i elements de vestuari

A més a més, s’han recuperat a Rodonyà les excursions de caràcter cultural vinculades amb les caramelles. «Abans els cantaires feien una sortida cultural amb els diners que recollien. En aquell moment, aquestes excursions no estaven tan generalitzades com ara perquè costava més desplaçar-se», assenyala Pastor.

I afegeix: «Com a homenatge a la gent que ens havia precedit, l’any passat vam recuperar aquesta tradició de fer un viatge cultural de germanor i ara la idea és mantenir-ho». Pastor recalca que, tot i que està protagonitzat pels caramellaires, també està obert a persones que no cantin caramelles.

En aquest sentit, l’Isidre destaca que una de les característiques de qualsevol tradició popular és la interacció social de la gent del poble. «No és tant la cançó que esculls per cantar, sinó el fet de reunir-te per assajar. És aquest dinamisme cultural que fa pinya».

Pastor conclou que és molt important la transmissió del coneixement en relació amb el patrimoni i les tradicions populars: «No hem de perdre més aquesta memòria oral de les tradicions populars, perquè estem davant d’un món globalitzat on d’aquí a uns anys potser tot això haurà desaparegut».

Fins que això no passi, Rodonyà pot assegurar ser un dels municipis que manté vives les seves tradicions populars locals, entre elles, les caramelles.

Comentarios
Multimedia Diari