Puigdemont: «Tarragona necessita Hard Rock i indústria de gran valor afegit»

Entrevista al candidat de Junts+ Puigdemont per Catalunya el 12M. «Després de Barcelona, les comarques tarragonines són la zona amb un major potencial de creixement de Catalunya. És un ‘hub’ tecnològic molt atractiu»

09 mayo 2024 21:02 | Actualizado a 09 mayo 2024 21:02

Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, 1962) va presidir el Govern de la Generalitat de Catalunya entre el gener del 2016 i l’octubre de 2017, quan l’executiu espanyol liderat per Mariano Rajoy (PP) va aplicar l’article 155 de la Constitució després del referèndum i la declaració d’independència del 1 i el 27 d’octubre del 2017. Sis anys i mig després, el polític gironí està a un pas de tornar a Catalunya.

Fa pocs dies, vostè va dir que no vol una «Catalunya de Hard Rocks». Això vol dir que no aposta pel projecte?

Al mateix temps que dic això, també he dit que és un projecte que qualifica l'oferta turística de la Costa Daurada. A part d'existir un gran consens al territori sobre la seva necessitat, serà un centre recreatiu i turístic amb activitat cultural i simposis internacionals que complementarà l'oferta actual.

L'economia de Tarragona ha de centrar-se en els serveis?

El nivell del PIB i l’ocupació turística està una mica per sobre de la mitjana europea. Estem bé, però hem de créixer amb indústria de gran valor afegit, que és on tenim el problema de la mà d’obra per donar ocupació de qualitat a la gent jove formada, que en aquests moments ha de marxar malgrat que hauria de ser la peça per construir l’estat del benestar que mereixem. Per això he demanat a l’Anna Navarro, que estava a Silicon Valley, que ens ajudi a créixer en la quarta revolució industrial. A Tarragona hi ha un sector extraordinàriament competitiu.

Com ho volen fer?

Hem de pensar en fàbriques com la de semiconductors, que el Govern espanyol va preferir portar a Màlaga i no a Catalunya. Aquí tenim universitats que formen molt bé, com la URV. El problema és que els estudiants no troben feina ben remunerada.

No obstant això, el debat mediàtic és el Hard Rock.

Em molesta molt la simplificació per camuflar altres debats. El sector turístic té un pes molt important en l’economia catalana, no podem renunciar-hi. La prioritat és apostar per les indústries de gran valor afegit.

Impulsarà el Hard Rock si és President?

És que ja estem a la recta final. Aquest projecte ha de resoldre’s en aquest mandat. Existeix un alt grau de consens, i el sector turístic ho necessita per millorar la qualitat de la seva oferta.

Serà una línia vermella per pactar un futur Govern amb ERC?

Deixem que primer parlin els ciutadans a les urnes... En tot cas, en el meu Govern va ser un vicepresident d’ERC qui va donar continuïtat a aquest projecte i el va situar allà on és ara. Per cert, el d’ara, és un projecte molt diferent al dels sis casinos que va presentar Andreu Mas Colell, que ara dona suport a ERC.

BCN World.

Sí. ERC coneix fins i tot millor que jo aquest projecte. Les eleccions desfaran l’empat tècnic de l’independentisme, veurem com haurem de negociar el programa de Govern. El debat de fons és la qualitat de la nostra feina, amb un absentisme escolar molt per sobre de la mitjana europea, una edat d’emancipació que és quatre anys superior al promig de l’eurozona, amb els salaris del professorat que són els més baixos d’Espanya... Necessitem una industrialització desacomplexada.

«Encara porto un alcalde dins. Viñuales y Guaita tindran en el meu Govern un col·laborador. Vaig tenir una gran relació amb Ballesteros»

Voldria el Hard Rock a Girona?

Són comparacions impossibles, a Girona no hi ha espai. A més, a Catalunya no pot haver-hi dos Hard Rocks, com no pot haver-hi dos museus Dalí. És un debat per intentar confrontar territoris, però el model turístic de la Costa Brava és diferent.

Esquerra i Comuns volen pujar la fiscalitat als casinos. Vostè al 2014 va avalar la rebaixa del 55% al 10%. Què farà si es porta la qüestió al Parlament durant la propera legislatura?

Hem de marcar la fiscalitat dels casinos en el marc de la cistella fiscal dels catalans. Ens hem compromès a que, en els cent primers dies, presentarem un programa per revisar, reduir i, si és necessari, suprimir impostos. Els ciutadans de Catalunya paguem tributs per sobre de les nostres possibilitats.

Quins tributs vol tocar?

Successions, patrimoni i alguns que depenen de Madrid, com el de beneficis. Hi ha impostos que generen més despesa que ingrés, necessitem una reformulació integral de la cistella d’impostos sense caure en un paradís fiscal ni en el dumping fiscal. S’ha de pagar el que correspon.

Abans ha citat la necessitat de reindustrialitzar amb alt valor afegit. Què proposa?

El pes industrial de Tarragona és colossal, és un hub tecnològic molt atractiu. S’ha de vincular amb els centres de formació, com la FP i les universitats. Tenim condicions per atreure inversió d’indústria de gran valor afegit. Ara mateix, Espanya no està comercialitzant Catalunya, potser des d’aquí no hem estat prou actius amb aquesta estratègia. Vull promocionar-la de forma desacomplexada amb l’Anna Navarro, una persona acostumada a liderar equips internacionals. Hem de fer-ho de la mà de les universitats.

La Vall de l’Hidrogen de Tarragona serà una prioritat?

Tot el que sigui complir amb els eixos estratègics de la UE per transformar la indústria existent ho serà. I hem de fer-nos sentir, no ens cauran els anells per comercialitzar la potencialitat de Catalunya. Ho necessita la nostra joventut, les indústries auxiliars i el Port de Tarragona. No podem perdre més temps. Tarragona, després de Barcelona, és la zona amb més potencial de creixement de Catalunya. Volem evitar la Barcelunya.

Va seguir l’accident d’Iqoxe del 2020? Creu que la ciutadania se sent ara més segura amb la indústria química?

En aquest àmbit, les comarques de Tarragona porten molt d’avantatge a la resta del país, se’n pot aprendre molt. La consciència ha canviat molt en relació d’on veníem, del tren nuclear. Com amb la contaminació... No sé el que és viure al costat d’una indústria química, però Tarragona pot donar lliçons en seguretat industrial.

Ha sentit a parlar del projecte de l’Àrea Metropolitana de Tarragona?

Crec en la multipolaritat. No volem una Barcelona que sigui una megalòpoli. I aquí, Tarragona té molt a dir, amb ciutats potents com Tarragona i Reus, igual que el binomi Sabadell-Terrassa o Lleida.

Totes aquestes àrees urbanes han de tenir personalitat jurídica pròpia?

No sé si és necessari generar més estructura administrativa, això hauria de parlar-ne amb els representants del territori. Soc partidari de donar més autonomia local, amb una capacitat de gestió més propera al ciutadà, però no de generar més burocràcia. Al contrari, s’ha de reinventar l’administració pública.

Eliminaria capes administratives?

Com a mínim, segur que no n’afegiria més. S’ha de simplificar la vida al ciutadà. Miri, he viscut sis anys a Bèlgica, no és un model polític, però l’administració funciona molt bé. Allà, el silenci administratiu és positiu, i hi ha una finestra única per la qual pots fer les coses directament a l’Ajuntament i no has d’estar pendent de qui és una competència. Obrir un negoci a Catalunya és un laberint burocràtic, això desincentiva l’activitat econòmica. S’ha de fer la vida més fàcil.

Parla de dialogar amb el territori. Tarragona i Reus tenen nous alcaldes: Rubén Viñuales i Sandra Guaita. Ha parlat amb ells?

No, no n’he tingut l’oportunitat per la meva situació. He estat alcalde, sé el que necessiten i puc dir-li que els alcaldes trobaran un col·laborador entusiasta en el nostre Govern, al marge del color. El primer que vaig fer quan vaig ser President va ser atendre l’alcaldessa de l’Hospitalet. També vaig tenir una relació excel·lent amb l’alcalde Ballesteros, de Tarragona.

Ha tornat a parlar amb ell?

No. Qui em coneix sap que soc una persona al·lèrgica al sectarisme. Encara porto a un alcalde dins meu, empatitzo amb el que demanen.

«No hauria de prorrogar-se la vida útil de les nuclears. Catalunya ha de recuperar el temps perdut per tenir sobirania energètica»

Tarragona té un alcalde socialista que ve de Ciutadans.

Governa una ciutat molt important del país, ha de trobar les mateixes facilitats de la Generalitat que qualsevol altre. Sempre he demostrat la meva voluntat d’entesa.

Veuria bé que Junts pactés amb el PSC a Tarragona?

Sempre he defensat l’autonomia dels nostres grups, però jo no soc president ni secretari del partit. No tinc res a dir.

L’avanç de les energies renovables va lent. S’haurà d’ampliar la vida útil de les centrals nuclears?

No hauria de ser així. Catalunya ha de recuperar el temps perdut, estem a la cua d’Europa. Tenim uns nivells molt baixos, em fa vergonya. Hem de prendre decisions per tenir sobirania energètica.

Per exemple?

Bèlgica, que és el país que té menys hores de sol d’Europa, té una quantitat espectacular de plaques solars. Per què això no passa a Catalunya, amb moltes més hores de sol?

L’Ebre ja albira la marxa de les nuclears. Què farà amb els Fons de Compensació?

Haurà de formar part de tots els projectes de reindustrialització per intentar que el país no es desequilibri. L’Ebre té el desafiament del medi ambient, amb les expectatives de futur. Estem a temps de planificar.

Portaria aigua de l’Ebre a Barcelona en cas de necessitat?

Sempre que surt aquest tema és per enfrontar territoris. La solució no pot ser només posar un tub, ha de ser una actuació estructural. Ho dic jo, que soc de Girona i portem 60 anys portant aigua a Barcelona. Hem de tenir una mirada de país. Volem gestionar la part catalana de la Conca de l’Ebre per tenir sobirania hídrica.

Què proposa?

Hem de reutilitzar aigua, és essencial. I necessitem invertir en dessaladores i apostar per la reindustrialització. Hi ha països amb menys aigua, però que la gestionen millor, com Israel.

Les dessaladores tenen un alt cost energètic. Pujarà la tarifa de l’aigua?

Requereixen d’una energia que no estem generant. Hem de fer-les, però les millors alternatives són la reutilització i la millora de les xarxes urbanes.

Ha fet els deures Pere Aragonès (ERC) amb l’aigua?

No. Les previsions que teníem quan vam deixar el Govern no s’han complert. També he de ser honest i dir-li que, encara que s’haguessin complert, no sé si s’hauria pogut frenar la situació actual, tot i que potser estaríem una mica millor. També ens hauria anat bé que el Tripartit no ens hagués deixat l’enorme deute de l’ACA. Artur Mas la va salvar en els seus primers anys al Govern.

«Fa anys que em moro de ganes de tornar a visitar Poblet. A Girona ens sentim molt ben representats amb Fra Octavi Vilà»

Ha citat Mas. També ha rebut recentment el suport de Jordi Pujol, Joan Miquel Nadal i Josep Poblet, tots membres destacats de l’antiga Convergència.

Em sento honorat. Pujol va ser un referent, com Mas. Nadal i Poblet han estat grans actius a Tarragona, exercint com a gestors solvents. És un honor.

És un procés de reunificació de l’antic espai?

No. També he rebut el suport de Joan Gaspart o de gent de la CUP. Som un espai de trobada i transversal de l’independentisme. Aquesta diversitat ens enriqueix internament.

Pactarà amb ERC després del divorci de l’octubre del 2022?

El Govern es va trencar després del cessament del nostre Vicepresident, Jordi Puigneró. Hi ha molt de treball per fer. A mi em tocarà assumir la major responsabilitat en el procés per reparar la relació amb Esquerra. No hi ha alternativa.

Salvador Illa no tanca la porta a pactar amb vostès un Govern «transversal»

No és possible, no donarem suport a un Govern presidit per Salvador Illa. Ell sap que només pot governar amb els Comuns, però això trenca l’aparença de centralitat que vol ocupar.

I acceptaria ser President amb un pacte amb el PSC?

No depèn de mi. Illa hauria d’estar d’acord amb el nostre programa electoral, cosa que em sorprendria perquè significaria dir que sí a tot el que fins ara ha dit que no... Aquest PSC, però, és molt proper a Ciutadans.

Només es veuria pactant un Govern amb Esquerra Republicana?

M’agradaria guanyar per majoria absoluta, però crec que això no podrà ser... Si hem d’oferir un Govern coherent, la prioritat serà entendre’ns amb ERC.

¿Quin haurà de ser el gran objectiu d’aquesta legislatura?

Tenim dues grans carpetes amb el PSOE, en el marc de l’acord de Brussel·les: les limitacions de l’autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya.

Si el PSC aconsegueix la presidència amb el PP, ¿perillaria la presidència de Pedro Sánchez perquè perdria a Junts?

Imagino que no perillaria perquè tindria el suport del PP llavors...

«Vull cosir la relació amb ERC i formar govern»

¿I amb un Tripartit?

No hauria de canviar res. Si Illa té majoria, ara nosaltres ja estem negociant amb el PSOE des de l’oposició... Una altra cosa és que ens facin una mala jugada com a Barcelona.

El Congrés aprovarà la llei d’Amnistia el 30 de maig. ¿Haurà tornat a Catalunya ja?

Vindré per al ple d’investidura, sigui o no el candidat.

L’ANC li demana que descongeli la declaració d’independència del 2017. ¿Ho farà?

Primer hem de recuperar la unitat de partits i entitats. Després caldrà replantejar l’estratègia per continuar.

S’ha desaprofitat la majoria del 52%?

És evident que sí. Va néixer amb grans expectatives, el poble de Catalunya va respondre, però la gestió no ha estat a l’altura.

L’Octavi Vilà de Tarragona és bisbe de Girona, i el gironí Joan Planellas arquebisbe de Tarragona. ¿Millorarà la relació entre les dues terres?

Ens aproparà. Fra Octavi ha estat molt ben rebut pels gironins. Ens sentim molt ben representat per ell.

¿Quan tornarà a Poblet?

Me’n moro de ganes des de fa molts anys!

Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:
Comentarios
Multimedia Diari