L’abandonament escolar prematur a Catalunya s’ha reduït al 14 % el 2023, segons el Ministeri d’Educació, fet que suposa una millora de més de 3 punts percentuals respecte al 2022, però se situa encara molt lluny del 9 % que marca l’objectiu europeu.
Espanya, un dels països de la Unió amb pitjors registres en aquest terreny, va baixar el 2023 la taxa d’abandó escolar en tres dècima respecte al 2022, situant-se en el 13,6% de les persones de 18 a 24 anys sense tenir acabada la segona etapa d’Educació Secundària (Formació Professional de Grau Mitjà, Bàsica o Batxillerat).
No obstant, només quatre comunitats autònomes compleixen l’objectiu europeu del 9 % (Navarra, el País Basc, La Rioja, Galícia i Cantàbria) i, en el cas de Catalunya, la reducció al 14% no evita que se situï per sobre de la mitjana estatal, del 13,6%.
D’acord amb les dades fetes públiques pel Ministeri d’Educació, la Fundació Bofill ha exigit al Govern català que faci efectiu el Pla de Xoc contra l’Abandó Escolar, anunciat pel Departament d’Educació.
Sense aquest pla, la Fundació Bofill no veu possible reduir de manera substancial l’abandonament escolar i assolir així una xifra inferior al 9 % que estableix la Unió Europea per al 2030.
La fundació destaca en un comunicat la incidència de l’abandó entre els alumnes joves procedents de col·lectius vulnerables (d’origen immigrant, de famílies de baix nivell adquisitiu o acadèmic), que el 2022 superava el 30%.
També assenyala que es manté la gravetat del problema entre els nois, que amb una taxa d’abandó del 15,8 %, per sobre de les noies (12 %) .
L’abandonament escolar té conseqüències socials i econòmiques, ja que els joves sense estudis postobligatoris pateixen el doble d’atur, tenen salaris més baixos, més dificultat per pagar l’habitatge i pitjor salut, afirma la Fundació Bofill. A més, l’organització considera que les crisis econòmiques han condicionat les tendències d’abandonament escolar prematur, a causa de la concentració en sectors de baixa qualificació com el turisme o la construcció.
Davant d’aquesta situació, sumada als nefastos resultats d’aprenentatge registrats en els darrers anys, la Fundació Bofill conclou que les dificultats d’adquisició de competències no s’identifiquen a temps i no es dediquen prou recursos per evitar que acabi derivant en abandó prematur.
Els docents, pessimistes
Per altra banda, gairebé la meitat del professorat creu que l’educació ha empitjorat els darrers anys i apunta als continus canvis legislatius com el principal problema del sistema espanyol, segons un estudi difós la setmana passada.
Així, quatre de cada deu docents opinen que l’absència d’un pacte d’Estat educatiu és el primer escull del sistema i el 47,2 % sosté que l’educació va a pitjor, una dada que puja per cinquè any consecutiu: el 2023 era del 43,1% i el 2022, el 36,4%, segons el VII Informe Young Business Talents: La visió del professor.
