Les malalties neurològiques són ja la tercera causa més comuna de discapacitat i mort prematura a la Unió Europea. Per això, fins al divendres, la Sociedad Española de Neurología (SEN) celebra la Setmana del Cervell. Així, el president de la institució, el Dr. José Miguel Láinez, recorda que «mai és massa aviat ni massa tard a la vida per adoptar mesures que permetin la prevenció de les malalties neurològiques; no obstant això, és molt petit el percentatge de població que sap com portar un estil de vida cervell-saludable».
A continuació, el neuròleg de la Unitat de Trastorns Neurocognitius de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, José María González de Echávarri, enumera les claus per a mantenir un cervell saludable:
Activitats diverses
«L’important és la diversitat d’activitats per exposar el cervell a resoldre diferents problemes, sigui mitjançant habilitats artístiques o tocar un instrument, fins a llegir, resoldre sudokus...», explica el neuròleg, qui afegeix que «es tracta d’usar el cervell de la forma més variada possible, per la qual cosa com més entreteniments tinguem, millor». D’aquesta manera, «augmentarà la nostra resiliència cognitiva, que farà que el cervell sigui més eficient, i que el dia que comencem a ‘perdre’ neurones, puguem preservar molt millor la cognició».
Alimentació
Partint de la base que és crucial per al cervell que el cos estigui sa, l’especialista aconsella «seguir una alimentació saludable, amb un patró de dieta mediterrani, que inclogui oli d’oliva verge extra, fruits secs, verdures, fruites, llegums i prioritzant la carn blanca i el peix blau».
Exercici físic
Referent a l’activitat física, el Dr. José María González de Echávarri posa l’accent que «la secreció d’endorfines que es produeix durant l’exercici, ajuda a regular el cervell quant a controlar els nivells d’estrès i ansietat, i millora el descans i el son».
Evitar l’alcohol i el tabac
«L’alcohol i el tabac formen part dels factors de risc, és a dir, propiciaran més esdeveniments cardiovasculars -infarts de miocardi i ictus-, així com el deteriorament de les artèries i òrgans», explica l’especialista. De l’alcohol el neuròleg afegeix que «és un tòxic neuronal directe, és a dir, el consum continuat i crònic, mata progressivament neurones en el cervell. Tot això farà que empitjori la memòria, capacitat d’atenció i d’executar tasques, etc.». Finalment, del consum d’altres substàncies, diu que «modulen la neurotransmissió i produeixen canvis en el funcionament cerebral, i poden donar lloc a seqüeles irreversibles».
Risc cardiovascular
Nivells elevats de tensió arterial, la dislipèmia -alteracions del colesterol i triglicèrids- i la diabetis són factors de risc d’algunes malalties neurològiques. «Els nivells elevats de sucre generen una toxicitat en els vasos sanguinis que, a llarg termini, poden generar problemes de salut com per exemple infarts de miocardi, ictus, problemes microvasculars, etc.», detalla el Dr. José María González de Echávarri, qui afegeix que «el sedentarisme, combinat amb una mala alimentació, propiciarà que una persona sigui hipertensa, diabètica, etc.».
Relacions socials
La combinació d’un aïllament social i un empobriment de l’activitat cognitiva moltes vegades són el preàmbul d’un deteriorament cognitiu i l’inici de la pèrdua d’autonomia cognitiva. Així, el neuròleg advoca per «relacionar-se, parlar i compartir idees amb altres persones, ja que són una gran tasca cognitiva que contribueix a desplegar els records, la imaginació, etc.».
Qualitat del son
«Al son no se li dona la importància que té, quan sabem que és una funció cerebral i biològica absolutament essencial per al correcte funcionament del cervell», assegura el neuròleg de la Unitat de Trastorns Neurocognitius de l’Hospital Universitari Joan XXIII. Al mateix temps, recorda que «el son està dissenyat perquè el cervell pugui funcionar bé; per tant, hauríem de dormir vuit hores diàries i també aprendre a tenir moments de relaxament mental durant la resta del dia».
Ús de les pantalles
En aquesta línia, l’exposició a les pantalles contribuirà a inhibir la secreció de melatonina dificultant, d’aquesta manera, que el cervell iniciï el procés per agafar el son. «Quantes persones es queden enganxades al mòbil a la nit i després tenen insomni, a conseqüència de l’exposició a la llum i d’un estímul de recompensa constant», descriu l’especialista, qui aconsella a l’hora d’anar a dormir «afavorir el repòs i la tranquil·litat».
Agressions físiques
Des de la Sociedad Española de Neurología recorden la importància de «protegir el cervell contra les agressions físiques de l’exterior mitjançant la utilització sistemàtica del cinturó de seguretat en vehicles i del casc en qualsevol activitat que el requereixi (moto, bicicleta, patinet elèctric, activitats laborals, etc.).
Estrès i ansietat
«L’estrès i l’ansietat són factors de risc quant a l’empitjorament de la memòria en persones de menys de cinquanta anys. L’estat d’hiperalerta xoca totalment amb les xarxes cerebrals que s’encarreguen de la codificació de la memòria», detalla el Dr. José María González de Echávarri, qui afegeix que «a la llarga, les persones amb un nivell elevat d’estrès i ansietat tenen un pitjor envelliment. Per tot això, des de la Sociedad Española de Neurología aconsellen «eliminar l’estrès i tenir una actitud positiva, perquè el bon humor i el riure enforteixen el cervell».
Dormir vuit hores diàries és fonamental per al correcte funcionament del cervell
