Alerten que les llacunes de l’illa de Buda poden desaparèixer en pocs anys si no s'actua

El propietari de part de l’illa proposa construir espigons protectors dins la mar i en denuncia la inacció

07 diciembre 2019 12:10 | Actualizado a 10 diciembre 2019 11:32
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

A cada temporal, la costa del delta de l’Ebre es veu molt afectada. I, especialment, l’illa de Buda. Amb el temporal del passat dimecres i dijous, es calcula que a Buda hi ha hagut un retrocés de la platja d’uns 60-70 metres. L’illa de Buda està patint les conseqüències de la força erosiva del mar, amb una forta regressió de les platges i la intrusió d’aigua salada a les llacunes que fa que perille la seva biodiversitat.

«Ha sigut un temporal curt però molt destructiu també perquè la marea ha estat molt alta», explica un dels propietaris de l’illa, Guillermo Borés. «Hi ha hagut fortes inundacions i intrussió d’aigua marina a les llacunes. Vivim una emergenècia ambiental de primer ordre i ningú en fa cas. Un veritable drama», considera

Des de la dècada dels 80 la propietat de l’illa recau per meitats iguals al Departament de Medi Ambient i a la societat mercantil Arrossars i Ganadería del Delta SA (ARGADEL SA), participada al 100% per la tercera generació de la família Borés. El propietari de la meitat de l’illa, Guillermo Borés, està profundament preocupat pel seu risc de desaparèixer, no solament l’aiguamoll més important de Catalunya sinó la seua excepcional biodiversitat. Si no s’actua, afirma, a l’illa li queden pocs anys de vida. Borés ha obtingut fotografies i videos dels danys del temporal gràcies a la contractació personal d’un dron que va sobrevolar la zona ahir, amb l’autorització del Parc Natural.

«L’illa de Buda està patint una regressió molt forta de la costa des dels anys 50, fins al punt que s’han perdut fins a 800 hectàrees des de llavors, en part perquè els sediments de riu s’han quedat atrapats als embasaments riu amunt. Però ara ens trobem amb un problema més greu que aquest: el canvi climàtic i l’augment del nivell del mar», concreta Borés, qui afegeix que «sembla que les administracions responsables de la conservació dels ecosistemes i el mateix Parc Natural encara no se n’adonin que amb l’augment del nivell del mar el problema de la regressió s’ha agreujat respecte al que ha estat passant les darreres dècades, i encara hi ha qui es pensa que fent baixar sediments pel riu es pot evitar el desastre». «És increïble. Ara les llevantades són més freqüents i de més intensitat, i la platja, cada vegada més debilitada, no por resistir la força erosiva de les onades».

Borés proposa la construcció d’espigons dins la mar per evitar l’avançament de l’aigua, com s’ha fet al delta del Po i del Roine, de forma que les onades arribarien a la costa debilitades i s’evitaria la intrusió d’aigua marina que provoca la mort de la fauna aquàtica pròpia d’una llacuna d’aigua dolça com a conseqüència del estrès osmòtic.

«Les administracions ja han decidit no fer res per salvar Buda d’una ràpida desaparició. Aquest afer està sent silenciat per les administracions, Parc Natural i fins i tot per les ONG’s conservacionistes», denuncia al Diari. «Tots parlen de l’impacte ambiental que suposarà la construcció d’un espigó, però no se n’adonen de que l’impacte de no fer-ho serà la pèrdua irreversible de l’aiguamoll més important del nostre territori, i el segon d’Espanya després de Doñana».

Per evitar aquesta situació límit, l’any passat el servei de Costes a Tarragona del Ministeri de Medi Ambient va fer una actuació d’emergència aportant milers de metres cúbics de sorra, però per a Borés aquesta no és una solució definitiva, «cal pedra».

El valor mediambiental de l’illa de Buda és indiscutible. Es tracta de l’aiguamoll millor conservat de Catalunya i un dels més importants d’Espanya, on destaca la fauna ornítica que alberga. A l’illa es troben representats ecosistemes com llacunes, canyissars, salobrars, bosc de ribera, marges fluvials, arrossars i extenses platges amb dunes. Hi destaquen, com les més importants del delta, les llacunes del seu interior, comunicades amb el riu i anomenades «els calaixos», que alberguen una gran quantitat d’ocells aquàtics. També hi destaquen la presència de comunitats vegetals i piscícoles d’importància excepcional.

Per a Borés és vital generar una consciència social que doni suport a la idea que Buda s’ha de protegir. «Necessitem el suport de la ciutadania per exercir pressió».

Comentarios
Multimedia Diari