“Mirévoles bé, son elles. Son les belles sacristanes! Flos del jardí de la Cinta, al mon no ni han de mes guapes, ni en mes rumbo i mes salero, mes gracia i mes recatades. Tenen de les andaluces lo garbo, sal i donaire, la dolçesa del parlá li envejen les valencianes, i cares de tortosina, sols ne vereu entre ‘ls angels… Van vestides de pagesa, de pagesa de les d’antes. Van a reparti ‘l panoli. Mireules les arracades, les falsetes, la gandaya, lo delantal, les sabates, lo justillo, la panera, lo mocadoret, les calses, tot es propi, tot s’ajusta, tot servix per da realçe a sa bellesa i bon gust, en quins sentiments ya naixen. Sedes, or, velluts, pintilles, tot lo hermós, sembla que’s fase, sols, perque les tortosines, quan van al panoli hu gasten». Així retratava el folklorista Joan Moreira (1878 -1951) el repartiment del panoli amb motiu de les festes de la Cinta de Tortosa en un poema de 1928 inclòs en el seu famós llibre Del folklore tortosí. Sembla, així, que es tracta d’una tradició centenària que avui representa el primer acte de les pubilles després de la seua proclamació.
El repartiment de panoli és una de les accions més representatives de la festa de les comarques del Montsià i del Baix Ebre: Tortosa, Amposta, Santa Bàrbara, Deltebre, Roquetes o Aldover són pobles on hi ha constància que cada matí del primer dia de festa les pubilles surten amb un cistell i van pels carrers del poble oferint el panoli als veïns o transeünts.
Es paga amb la voluntat. Segons l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre, el repartiment servia fa dècades per finançar, amb els diners recollits, part de les festes.
El panoli en les seues variants pot generalitzar-se com una pasta rodona feta al forn amb una massa de farina, sucre, oli d’oliva, matafaluga i ratlladura de llima.
Així, aquest dijous al matí la vuitantena de pubilles i pubilletes de Tortosa va desfilar pels carrers per repartir aquest dolç tan típic. Abans, però, es van aplegar totes a la capella de la Cinta de la Catedral.
Totes amb la Relíquia
Es tracta d’un acte nou (l’any passat ja es va fer el dia de la proclamació de les pubilles, però no el primer dia de festes com ahir) organitzat per la Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta.
Uns 45 minuts abans de repartir el panoli, les pubilles van entrar a la Catedral per la Porta de l’Olivera, il·lusionades per emprendre la primera jornada com a pubilles, una il·lusió que es percebia en els rostres descansats (abans que comencen les quatre o cinc nits de poc dormir) i en el caminar tranquil de les seues passes apropant-se al temple, amb un somriure que no les abandona en tot el matí. Les grans se senten boniques. Les petites, especials. Totes, úniques. Les seues famílies les fotografien amb l’entusiasme del primer dia.
Aquest dijous, d’aquesta manera, la capella de la Cinta, plena de gom a gom, oferia un aspecte inusual, amb totes les pubilles vestides de pageses, amb faldilles d’intensos colors, assegudes als bancs. Després d’unes paraules de l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i del prior Mossèn Membrado, les pubilles van besar una a una la Relíquia, i se’ls va entregar un braçalet de roba de record.
Tot seguit, van carregar les seues cistelletes de panoli a la plaça dels Dolors i va començar la ruta, repartides en grups, per tota la ciutat, que començava a despertar i veure, en distingir el cistellet i les figures somrients amb el vestit de pagesa, que ja són festes, que ja estan aquí, que ja han començat.
Durant la jornada d'aquest dijous ja es van celebrar alguns actes, cercaviles, festes infantils i proves de penyes. El principal acte de la nit va traslladar-se a la pista de ball de l’Auditori, amb el Ball de la Reina (que es va ajornar una hora a causa de la pluja), i després la festa de penyes al passeig del parc. Des d’avui fins dilluns seran uns dies molt intensos. Arrenca la Cinta, com un últim sospir de l’estiu que no vol acabar-se.
