El Delta de l’Ebre és un espai d’alt valor on els efectes del canvi climàtic ja comencen a ser visibles. Així s’ha posat de manifest en un debat científic, organitzat aquesta setmana per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Diputació de Tarragona. L’IRTA treballa en un Pla Estratègic de Recerca i Coneixement al Delta de l’Ebre, amb l’objectiu de millorar la seva gestió, proveir-lo dels plans d’actuació adients a la seva sostenibilitat i resiliència i posar en valor el territori i els productes que se’n deriven.
En el marc d’aquest debat telemàtic, els experts van qualificar el canvi climàtic com «la gran pandèmia del segle XXI», ja que no només es tracta de l’escalfament global del planeta, sinó de tots els riscos associats que comporta. Segons va detallar Javier Martin Vide de la Universitat de Barcelona, coordinador del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya, la temperatura global s’incrementarà 2ºC durant aquest segle i l’escassetat de l’aigua serà una de les conseqüències més greus. A nivell local, al Delta les dades històriques manifesten un increment de nits tropicals i una reducció de les precipitacions, segons el tècnic de canvi climàtic al Servei Meteorològic de Catalunya, Toni Barreda.Tots aquests elements acabaran tenint un efecte sobre la pròpia producció d’aliments, fins i tot amb variacions locals dins del mateix Delta, sent la zona de la badia dels Alfacs la més afectada.
Sediments
Per a Gabriel Borràs, de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, la fragilitat del Delta no només es veu afectada pel canvi climàtic, sinó també pel gran i històric dèficit en l’aportació de sediments des de la conca de l’Ebre. «S’hauria de garantir l’aportació de sediments amb una gestió hídrica adequada, implementant les mesures ja consensuades», afirmà.
Els científics remarquen que cal posar en valor el paper dels ecosistemes tant terrestres com aquàtics, ja que són els garants de la continuïtat de l’activitat socioeconòmica que es desenvolupa al Delta. Precisament en l’àmbit aquàtic, les pesqueries de bivalves (musclos i ostres principalment) i la pesca de costa estan molt compromeses per l’increment de temperatures i «l’acidificació del mar».
«Actualment ja hi ha una conscienciació dels efectes del canvi climàtic sobre la producció de bivalves, ja que hi ha molta mortalitat d’aquestes espècies degut a les elevades temperatures a l’aigua. Així, cal ser més actius en la cerca d’alternatives adaptatives», remarcà Jorge Diogene, Cap del Programa d’aigües marines i continentals i investigador de l’IRTA expert en el seguiment de la qualitat de l’aigua.
Per a la investigadora d’Aigües del mateix Programa de l’IRTA, Maite Martínez Eixarch, un altre dels reptes globals és el subministrament d’aliments a la població mundial i que sigui segur. Concretament al Delta, pensa que l’agricultura pot contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic en aquest espai amb mesures per promoure, per exemple, el «segrest» de gasos d’efecte hivernacle.
Arròs
El cultiu de l’arròs és el que té més capacitat «conservacionista i ambiental» al Delta i és un sector que ha experimentat un gran canvi per adaptar-se a la nova realitat, incorporant nous mètodes de cultiu. «Progressivament s’aniran incorporant diferents tècniques de cultius i mesures que aportaran diversitat als agrosistemes dels arrossars, i que contribuiran a que aquests espais siguin més sostenibles», explicà per la seva banda Mar Català, investigadora de Cultius Extensius de l’IRTA.
«No hem de perdre de vista que l’objectiu ha de ser la sostenibilitat ambiental i socioeconòmica, per tant hem d’identificar els recursos que necessitem i valorar si serem capaços d’adaptar els actuals sistemes productius a la nova realitat», va concloure Joan Girona, del programa d’Ús eficient de l’aigua a l’IRTA.
