La prolongada sequera meteorològica que pateix la conca de l’Ebre aquest 2016 ha reduït progressivament el cabal del riu al seu pas per Tortosa. Si la mitjana a l’agost fou de 121 m3/segon, aquest setembre ha caigut a 94 m3/s, amb un nou episodi per sota del mínim exigit al polèmic pla hidrològic de l’Ebre, establert en 80 m3/s. Fou el passat dissabte, dia 17, quan va davallar als 78 m3/s.
L’enorme embassament de Mequinensa, que regula l’aigua de l’Ebre català, ha perdut en l’última setmana 12 hectòmetres d’aigua i la seva capacitat ha caigut set punts en l’últim mes fins a situar-se en el 70,7 per cent.
A hores d’ara, la sequera no ha provocat restriccions en les concessions d’aigua a la part mitjana i baixa del riu, garantides per l’ús de les reserves d’aigua embassada, cada cop, això sí, més estressades. Si es prolonga l’absència de precipitacions durant aquesta tardor, l’escenari és incert s’afirma.
La CHE, en tot cas, nega incompliments i afirma que el pla hidrològic de conca garanteix un cabal mínim, sigui quina sigui la gravetat de la sequera.
Sobre el succés del dissabte passat, fons de l’organisme regulador apunten al Diari que el mateix document concreta que s’ha d’assolir el cabal mínim ecològic o un de superior en un 90 per cent dels registres, deixant un marge de maniobra per a circumstàncies sobrevingudes. «La llei és la llei, i ens permet aquesta situació. La mitjana al setembre és de 94 m3/segon».
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) té una visió oposada sobre el fenomen. Recorda que en cas d’aplicar l’anterior pla hidrològic, que establia un cabal mínim de 100 m3/s, l’incompliment aquest setembre seria sistemàtic i que l’actual document és rebutjat pel territori, per la Generalitat, ha rebut la desaprovació del Parlament Europeu i una queixa de la PDE a la Comissió Europea.
Falca salina
El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, lamenta que la «prioritat» de l’ús de l’aigua sigui l’aprofitament hidroelèctric i no la sostenibilitat ambiental del riu i el delta de l’Ebre, que queden en un segon terme, a parer seu. «Si baixa la demanda d’electricitat es desembassa menys, i si la demanda és major, es desembassa més. Cal afrontar aquest debat!».
La persistència durant setmanes o mesos de cabals extremadament dèbils causen greus danys sobre la qualitat de l’aigua del riu i la supervivència del delta de l’Ebre.
«L’efecte més immediat és l’aprofundiment de la falca salina del mar riu amunt i, en segon terme, l’absència de prou cabal per diluir la concentració de contaminants que arrossega el riu. De la manca de sediments, no cal ni parlar-ne», critica Tomàs.
El portaveu reclama que alguna institució ebrenca o de país s’encarregui de fer un seguiment del cabal per l’Ebre català. «Sembla que sigui un problema de la plataforma, quan l’impacte de la situació afecta tot el territori ebrenc. Hi ha institucions, com la delegació del Govern o els consells comarcals, que s’hi podrien implicar».
