La Plataforma en Defensa de l’Ebre va organitzar dissabte un acte informatiu obert a tothom, a la Cambra de Comerç de Tortosa, per abordar el nou Pla Hidrològic de conca, vigent entre aquest 2021 i el 2027. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va publicar-lo el passat estiu, i és el document de gestió més important de la conca. L’objectiu de l’acte va ser informar dels punts en què pot perjudicar el territori aquesta gestió de l’aigua.
L’informe ha decebut àmpliament la PDE en tots els aspectes, des de la fixació dels cabals ambientals, les mesures per mobilitzar sediments, la gestió de les preses o la suposada integració de les mesures del Pla de defensa de delta de l’Ebre del mateix Ministeri per a la Transició Ecològica. Fins i tot, incideixen, per primer cop s’hi reconeix un transvasament a un altre conca: l’aprovat de cinc hectòmetres cúbics anuals per a Santander.
«A Cantàbria hi haurà dos transvasaments de l’Ebre, per tant. Els criteris són per atendre l’abastiment turístic de Santander. La política de transvasaments no s’atura sinó i continua», expressa el portaveu Manolo Tomàs.
Novament, els canals Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia apareixen no només com una amenaça real a la garantia de majors cabals ecològics d’aigua i sediments per al Delta, sinó com la gran contradicció de la Generalitat a l’hora de mantenir la coherència política quan proclama la defensa del tram final del riu. Insisteix la PDE que són projectes de regadius concebuts per transvasar aigua al nord de Castelló, en el cas del Xerta-Sénia, o aproximar l’aigua del Segre a l’àrea metropolitana de Barcelona, cas del Segarra-Garrigues.
Pel que fa als regadius, el pla contempla 47.000 noves hectàrees de regadius. «Al Xerta-Sénia donen 40 milions per posar en marxa 3.000 hectàrees de regadius. És un preu caríssim», apunta Tomàs.
La PDE ha sigut molt crítica també amb el Pla de Protecció del Delta, amb una inversió d’11 milions. «Inclou moviments d’arenes per fer cordons, però la part pressupostària només habilita 11 milions dels quals només concreta 4 per fer una prova pilot a Riba-roja d’Ebre i la resta tot són estudis. Aquests 4 milions són insuficients i en cap cas queda clar el calendari d’execució de la prova».
Per a la plataforma, «és un pla molt inconcret, mentre que per als regadius sí és concret. Assigna pressupostos a canals i depuracions, però en canvi als cabals del Delta o per a la protecció del Delta tot són estudis o propostes, però res en ferm». Per a Tomàs, el pla de protecció del Delta «no està pres seriosament, i plantegen dilatar la presa de decisions sobre possibles solucions. Són estudis per d’aquí a sis anys, i això són massa anys per al Delta. No tenen cap interès en potenciar un pla de protecció real, és política d’imatge».
Segons la PDE, el principal problema del Delta és la seua subsidència. «Un dels pressupostos és per veure si s’enfonsa o no el Delta, quan això ja ho sabem de fa molts anys», diu Tomàs.
Per tot plegat, la PDE organitzarà accions de denúncia.
