Un grup de 22 propietaris de finques del delta de l’Ebre, incloent-hi dues empreses, han denunciat el govern de l’Estat pel que consideren «inacció en el compliment del deure legal de preservar la integritat del territori». Al seu entendre, l’Administració no ha impulsat les accions necessàries per evitar la regressió i garantir la protecció d’aquest espai d’alt valor ecològic davant les amenaces que pateix, entre les quals hi ha també la salinització i la subsidència (enfonsament del terreny).
La demanda, presentada dimecres davant l’Audiència Nacional, inclou la petició que es reconegui la responsabilitat patrimonial de la pròpia Administració per la seva manca de diligència en el compliment del seu deure legal de protecció i quantifica en 22 milions d’euros els perjudicis econòmics soferts per les finques agrícoles dels demandants, incloent-hi la pèrdua de terrenys productius i la disminució del rendiment econòmic de les hectàrees afectades. Una xifra que eleven a 600 milions per al conjunt del Delta.
Segons s’argumenta a la demanda, la construcció i posada en funcionament de les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix entre els anys 1964 i 1969 ha tingut com a conseqüència, en els darrers 50 anys, una dràstica reducció de l’aportació de sediments al tram final del riu Ebre, afavorint l’erosió de la zona amb la consegüent penetració de les aigües salades del mar al delta de l’Ebre, així com un progressiu retrocés de la línia de costa. Segons denuncien, en aquests anys l’activitat de l’Administració adreçada a pal·liar els efectes negatius de la regressió del Delta «ha estat inexistent i només s’ha reprès l’activitat correctora en els mesos posteriors al temporal Gloria al gener de 2020». «Malauradament, però, les mesures adoptades fins ara s’han mostrar manifestament insuficients», remarquen.
Davant d’aquesta situació «d’abandonament i degradació d’un territori declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO l’any 2013», el grup de 22 propietaris de finques agrícoles representats per Col·lectiu Ronda han impulsat aquesta demanda pionera, tot incidint en què l’Administració no compleix amb les seves competències de protecció i conservació de la costa. «L’Administració de l’Estat ha d’aplicar solucions reals, efectives i ràpides mitjançant les quals s’aconsegueixi el cessament immediat de la situació actual. És a dir, cessar en la regressió i en l’increment de la salinitat, amb dotació dels cabals líquids i sòlids suficients al tram final del riu», afirmen els demandants.
La denúncia interposada s’acompanya i justifica en un extens informe elaborat per l’enginyer agrònom Josep Maria Franquet i per l’enginyer de camins, canals i ports Miquel Albacar, on es detallen les mesures tècnicament necessàries (creació de dunes, instal·lació de barreres geotèxtils, restauració de zones humides...) per procedir a la denominada «restitució in natura» o rehabilitació integral del territori per corregir els danys patits.
Marcela Otamendi és una de les propietàries demandants. «Les nostres terres són castigades cada dia, per la deixadesa d’unes administracions que mai ens han tingut en compte», ha assegurat en la presentació de la demanda davant dels mitjans.
