«Sentia la sirena però de seguida que senties la sirena els avions ja estaven aquí. La meva mare amb la criatura que tenia mesos, pos, li agafava un atallament a les cames i no podia caminar. Jo sí que caminava, i hala, pujava les escales i cap a la cova. Hi havia un veí que, pobret, tenia la cama tallada i, pobret, pos ja dormia dins de la cova aquella; perquè clar, no podia ni pujar, ni baixar». Maria Teresa Serrano era només una nena quan va patir els bombardejos de la Guerra Civil a Tortosa en primera persona.
La capital del Baix Ebre acull aquest diumenge, 13 de gener, a partir de les 18 hores, la projecció del documental A les fosques. La producció, elaborada per les empreses Terra Enllà i Bluverd, recull una dotzena de testimonis de la ciutat que van viure en pròpia pell els bombardejos patits a Tortosa durant la Guerra Civil. La cruesa dels atacs va provocar que bona part del nucli urbà quedés destruïda i també va ser el motiu pel qual es va haver d’evacuar completament la població.
Andreu Caralt, un dels responsables de Terra Enllà, incideix en el fet que el documental parteix dels impactes dels records dels supervivents i remarca la duresa que va provocar l’episodi bèl·lic a la ciutat. Com a exemple, afegeix, «només van quedar un miler d’habitatges habitables».
La data de la projecció coincideix amb la del final de la Guerra Civil a Tortosa, amb l’entrada de les tropes franquistes a la capital ebrenca. La regidora de Cultura, Dolors Queralt, destaca l’oportunitat que suposa poder veure aquest treball, ja que permet escoltar en primera persona «situacions de les quals hem sentit a parlar, però que potser no som conscients que hi va haver persones que les van patir directament».
Històries humanes
Oriol Gracià, de Bluverd, afegeix que el documental «no vol ser enciclopèdic, sinó que vol donar el valor principal a les històries humanes» de les persones que les van viure, que expliquen com es van haver de refugiar o fugir cap al camp i altres indrets per allunyar-se del front de guerra.
Els supervivents dels bombardejos que apareixen al documental són: Jordi Mayor (1937), Cinta Duran (1929), Joan Duran (1922), Francisa Mascarell (1932), Teresa Subirats (1927), José Rodríguez (1925), Pepita Grego (1920), Tomàs Carot (1927), Maria Teresa Serrano (1930), Teresa Gerona (1928) i Maria Cinta Llasat (1930). A més, el film també compta amb la participació d’Albert Curto, director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, i la Maria Genescà, responsable de la Biblioteca de l’Observatori de l’Ebre durant 35 anys.
El projecte, impulsat per Andreu Caralt i Maite Hernández (cofundadors de l’empresa Terra Enllà, especialitzada en serveis de memòria històrica), i Esther Benet i Oriol Gracià (de l’empresa Bluverd Comunicació), va nàixer amb la voluntat de registrar el testimoni d’alguns dels supervivents del bombardeig que van participar en l’acte commemoratiu del vuitantè aniversari dels bombardejos, celebrat a Tortosa el darrer 15 d’abril.
Àmplia labor documental
El documental s’estructura a partir de tres fragments del Diario en tiempo de guerra: 20 de julio de 1936-22 de octubre de 1938, del pare Lluís Rodés Campderà, director de l’Observatori de l’Ebre de Roquetes entre 1920 i 1939. En plena Guerra Civil, aquest astrònom de reconegut prestigi internacional va denunciar les atrocitats de tots dos bàndols, que es van acarnissar amb els seus companys jesuïtes.
Des del seu espai de treball, ubicat en un dels edificis més alts de l’Observatori, va ser testimoni directe dels bombardejos de Tortosa. De fet, va ser un home destrossat per la guerra i pel saqueig de l’Observatori de l’Ebre el 15 d’abril de 1938 per l’exèrcit republicà en retirada, tal com explica al seu diari.
El treball de documentació ha estat molt exhaustiu. S’han consultat els arxius -principalment fotogràfics- de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, la Biblioteca Josep Benet-Centre CCCH, el Archivo General Militar de Ávila, el Archivo Histórico del Ejército del Aire i la Biblioteca Nacional de España. A més, el projecte compta amb el patrocini del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tortosa.
Es coneixen més detalls sobre la projecció. Es tracta d’una única sessió que permetrà visionar la versió definitiva del treball, que té una durada d’una hora i ha incorporat subtítols per reforçar els missatges de les persones que apareixen a la pantalla gran. Per això, aquest diumenge s’habilitarà la sala gran del Teatre Auditori Felip Pedrell. L’accés és gratuït, però cal demanar una invitació gratuïta a través del correu info@bluverd.com o al telèfon 616 860 758 fins a completar l’aforament.
