Dones que acompanyen altres dones en la recerca d’un futur professional al sector primari. Així s’estableix una de les bases principals d’un programa pilot en el qual tres dones ebrenques s’iniciaran com a mentores d’altres persones que cerquen un futur laboral al mar o al camp.
Una d’aquestes guies professionals, en aquest cas l’encarregada d’endinsar a les noves generacions en les arts de la pesca, serà Maribel Cera. La pescadora de la Ràpita i presidenta de l’Associació Catalana de Dones de la Mar, afirmava que aquesta podria ser una bona oportunitat per obrir camí a altres dones en el sector pesquer: «És un gran pas per donar a conèixer el món de la mar i cridar a altres noies a dedicar-s’hi professionalment». Cera declarava que emprendria el mentoratge amb molta il·lusió, ja que per a ella significava una oportunitat per compartir els seus coneixements, però també d’aprendre coses noves de la seva mentoranda. «Em fa molt feliç que una altra dona tingui la força i voluntat d’aprendre de la mar i de mi», afegia la pescadora.
Respecte al relleu generacional, tot i que algunes dones compten amb els papers per sortir a pescar, actualment Maribel Cera és l’única pescadora en actiu a la Ràpita. «El paper de la dona sempre ha estat ajudar a bord i anar a vendre les captures a la llotja, però això no ha estat mai valorat. Ara hi ha altres noies que van a ajudar als seus pares a bord, i això ja és un principi», seguia Cera.
Si ens remuntem fins als seus inicis, la pescadora explicava que de petita ja anava a ajudar als seus familiars, els quals li van encomanar la passió per la mar. «He crescut amb les històries que explicaven el meu pare Enrique i l’avi Pepe, pescadors de tota la vida. Des de petita ja anava a ajudar-los, ho portava a la sang, i quan vaig acabar l’EGB vaig decidir que volia formar part d’aquest món», sentenciava Maribel Cera. La pescadora afegia també que «és una feina dura, però amb el suport de la família i els companys d’aquesta pesquera de tresmall ara el respecte ja és mutu».
Les mentores del camp
Si parlem d’agricultura, una altra de les mentores serà Begoña Amorós, gerent de Cítrics de l’Ebre. Amorós deia que «hi ha una falta de relleu generacional, però que sense estabilitat econòmica no es pot garantir que el jovent vulgui seguir al sector».
Amorós fa més de vint anys que treballa amb els cítrics i és la quarta generació d’agricultors de casa seva. Des de l’experiència, la citricultora afirmava que el mentoratge pot ajudar en els inicis del camí professional, però que er fer-ho cal «escoltar primer a l’alumna i saber que és el que necessita i cap on vol enfocar la carrera».
Una altra de les mentores és Maite Pallarès, propietària de Terra de Burgans, un projecte de recuperació de finques d’oli i horta ecològica. Pallarès explicava que «sempre m’ha agradat molt la natura i vaig adonar-me’n que la gent estava molt desconnectada de la terra, per això vaig engegar el projecte». L’agricultora afirmava també que el mentoratge podria ser una oportunitat per realitzar un aprenentatge retroactiu, ja que apuntava que el relleu generacional és força complicat. «Per molt que hi hagi ajudes no és un sector estable i es necessiten molts anys per començar des de zero amb la terra», deia Pallarès.
El programa, que tindrà una durada de 6 mesos, donarà el tret de sortida al gener del 2020, quan mentores i mentorandes es reuniran per embarcar-se en el que pot ser el principi d’un relleu generacional, però també d’una bona relació professional.
