El Casal Cultural de Tivissa s’ha convertit durant tres dies, des del divendres fins ahir, en l’epicentre del debat sobre la Ilercavònia, un ampli territori que comprèn el tram inferior de l’Ebre i el Sénia, el Baix Aragó i el nord del País Valencià durant la Protohistòria.
Tot i el nom genèric d’ilercavó no estaríem parlant d’unitat geopolítica, sinó que el 3r Congrés internacional Ibers a l’Ebre evidencia les característiques molt diferents en el tipus de poblament que feien en els diferents territoris on s’instal·laven, segons constata l’arqueòleg Rafel Jornet, que és membre de l’organització del Congrés.
Jornet destaca el debat que s’ha generat entre els 17 ponents que hi han participat procedents de França, Espanya i Catalunya. «Ha estat un punt de trobada que ha servit per compartir experiències i fer un treball conjunt a partir dels estudis que s’estan realitzant als diversos assentaments ebrencs», manifesta l’arqueòleg.
Algunes de les conclusions a les quals s’ha arribat és que cal anar cap a tècniques analítiques i revisar les cronologies que es fan servir per a parlar d’aquesta època que tradicionalment s’ha situat entre el primer mil·lenni abans de Crist fins als romans. Ara bé, els estudiosos han coincidit a «defugir del terme romanització aplicat als pobladors ibers que seguien amb la seua cultura i tradicions quan van arribar els romans a la Península». Durant el Congrés també s’han comentat les evidències de conflicte trobades als jaciments, especialment de la 2a guerra púnica.
Comunicacions en pòsters
A més, s’han presentat 39 comunicacions en format pòster distribuïdes en blocs temàtics, que completaven la visió global del conjunt, amb aspectes concrets relatius a les diferents sessions. Això permetia conèixer l’abast de les investigacions desenvolupades pels diferents equips de recerca que treballen al territori i aprofundir en detalls de les intervencions arqueològiques dels jaciments principals. Els assistents podien votar els tres millors pòsters i els guanyadors tenien un diploma i un lot d’obsequi per part de l’organització i les entitats col·laboradores.
El pòster més votat ha estat el dedicat a les escultures en pedra a l’Aragó, presentat pel Govern aragonès. En segon lloc ha quedat la comunicació de la Universitat de Barcelona sobre l’encunyació de moneda al Castellet de Banyoles. El tercer pòster premiat era el del projecte de socialització patrimonial ‘El mantell dels estels’ de la URV.
El Congrés culminava ahir al migdia amb una visita a la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, quan es compleixen 25 anys d’excavacions continuades, reflex de la intensa col·laboració entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Tivissa, organitzadors del Congrés, junt amb la Generalitat de Catalunya. A la seu del Congrés hi havia exposat l’Holocorner: Ciutat ibèrica Kum-Castellet de Banyoles (visita al jaciment en realitat virtual).
La directora territorial de Cultura, Victòria Almuni, indica que «tothom ha coincidit en la necessitat de fer retorn social dels recursos esmerçats en les investigacions portades a terme durant els dotze anys que separen el segon i el tercer congrés». Les actes d’aquest es publicaran en format paper i digital el 2024.
