Fins a set candidatures opten aquestes eleccions a entrar a l’Ajuntament d’Amposta. Els veïns, molt habituats a les majories absolutes i llargues, escolliran si volen renovar la confiança en Esquerra d’Amposta (EA- ERC) amb Adam Tomàs al capdavant o si prefereixen un canvi en l’administració.
Fa vuit anys que Esquerra guanyava les primeres eleccions del partit després del franquisme. Ho va fer amb una majoria absoluta , guanyant els 11 regidors que tenia en aquell moment Convergència, a l’Ajuntament els 28 anys anteriors.
El canvi va convèncer els ampostins fins al punt de donar-los el 2019 una majoria aclaparadora que els ha permès un mandat còmode amb oposició reduïda, però crítica i tenint en compte la irrupció de la Covid. Ara busquen continuar mantenint un model de ciutat transformador.
Amb 16 regidors, EA ha centrat les accions en la dinamització econòmica, -implementació empresarial i comerç local-, la sostenibilitat i la diversitat. També ha destacat per la compra d’edificis històrics i l’impuls turístic amb l’ampliació del tram ampostí de la via verda. Tomàs, però, no ha escapat de les crítiques per qüestions, sobretot, relacionades amb l’urbanisme. La neteja, la seguretat ciutadana i la necessitat de més actuacions -a banda d’accions fetes com el canvi de clavegueram, o la renovació d’enllumenat, entre altres-, han estat demandes habituals.
Aquestes han vingut de veïns, especialment de barris apartats del centre, així com de l’oposició. La veu més crítica ha estat la de Som Amposta amb Germán Ciscar al capdavant. El partit ha estat contundent, creant moments tensos, i en alguna ocasió polèmics fins al punt d’arribar a la suspensió del ple. S’han basat en reclams de falta de transparència i d’actuacions bàsiques, donant veu així a sectors descontents. El partit basa la seva campanya en «un model de ciutat amb una gestió eficient, eficaç i productiva, fent servei amb el menor cost possible».
Els veïns d’Amposta han mostrat predilecció per les majories absolutes i llargues
També defensen una política anticorrupció, i al 2011 van denunciar a l’exalcalde Manel Ferré per presumptes irregularitats en el cobrament de dietes. Precisament, Ferré és un dels noms de la campanya, tornant a optar com a candidat tot i mantenir una causa judicial pendent.
De primera hora, també molt crític amb Tomàs, va intentar fer una llista unitària. L’anunci de la seva candidatura per Junts per Amposta, va precedir la baixa del partit de Manel Masià, representant durant els últims quatre anys. Masià ha estat des de l’octubre a l’Ajuntament sota el nom del grup municipal Independentistes d’Amposta (IA). Tot i que s’especulava si es presentaria amb un nou partit, finalment no ha estat així.
L’exalcalde, metge de professió i actual president del Consorci de Salut i Social de Catalunya, defensa una millor gestió de l’Hospital Comarcal, posa èmfasi en la seguretat ciutadana i en l’empenta empresarial. Així mateix, denuncia amiguismes en l’administració local i mal clima laboral. En declaracions, insisteix que la motivació per a la seva candidatura després d’anys fora de la vida pública és tornar a recuperar «la ciutat en majúscules que vaig deixar el 2015».
La resta de propostes per a l’alcaldia són de l’expresident del club de futbol, Jordi Pérez, al capdavant del PSC, el nou partit Ara Amposta encapçalat per Pau Pujol, el Partit Comunista dels Comitès Catalans (PCCC) amb Albert Santin i el partit d’ultradreta Vox, amb Rafael Gilabert com a cap de llista.
Els socialistes, sense estar a l’alcaldia des dels anys vuitanta i amb un final de legislatura marcat per la baixa -i posterior marxa a Esquerra-, de la número 2, Anna Tomàs, volen recuperar terreny electoral. Pérez denuncia l’estat urbà de la ciutat i del Poblenou. Defensen la necessitat de potenciar la cultura i l’esport a més de continuar impulsant el turisme i «tornar a viure de cara al riu».
Ara Amposta, partit vinculat al PDECat, es defineix com a municipalista per «fer d’Amposta una ciutat amb estabilitat i governabilitat» amb propostes com l’ampliació del polígon Oriola.
Els comunistes proposen un model social de ciutat. Destaquen també el treball mediambiental i posen èmfasi en la reducció de retribucions als càrrecs polítics.
El PCCC són els únics que s’han posicionat en contra de les festes amb bous. Es tracta d’una proposta atrevida, sobre la qual se sol anar amb peu de plom. A Amposta, els actes taurins són indiscutiblement part de les festes i els seus partidaris són gran part de la ciutadania, tot i les creixents tendències antitaurines dels últims anys.
