80 anys

Olga Xirinacs fa avui 80 anys. L’acompanyo en el sentiment. La formalitat de felicitar la gent quan acompleix molts anys és hipòcrita. Els aniversaris, sobretot quan cauen els anys a pes, són una desgràcia. La mateixa Olga, que sempre ha dit i ha escrit les coses pel seu nom, ho deixa ben clar en el seu darrer llibre La crisi dels vuitanta (editorial Meteora). La Xirinacs se sent companya de camí de Simone de Beauvoir quan a La força de les coses «descriu el seu horror en veure com l’han modificat els anys». L’escriptora tarragonina descarna les confessions més íntimes de la seva lluita contra la malaltia: «Em medico, i així i tot, ploro». El darrer capítol del llibre és un últim episodi de la vida: «La dalla es prepara. La sento [...]. Sóc el camp de blat i el meu cos pesa, ja no és una tija valenta que desafia el vent. Cal que em recullin, i que sigui ben aviat, ben esmolat el tall». A veure si algú té pebrots de cantar-li avui a l’Oga el Happy birthday to you.