Al municipi de Santa Fe del Penedès decidiran l’alcaldia per sorteig. Les dues candidatures que es presentaven a les eleccions han empatat a 124 vots. És molta casualitat, però el resultat no ofereix cap dubte. La mateixa nit del recompte es va poder veure la casualitat. Junts per Santa Fe va treure 124 vots i Alternativa Independent per Santa Fe va aconseguir 124 vots. La llei estableix que en aquests casos el desempat s’ha de fer per sorteig. El jutge decidirà si tira una moneda a l’aire o posa dos sobres en una urna i que una mà innocent decideixi allò que ha quedat irresolt. El sistema pot semblar molt poc ortodox, però en realitat és més vell que l’anar a peu. Se’l coneix amb el nom d’insaculació, anomenat també sac o de sac i sort que fou implantat a la corona catalanoaragonesa al segle XV fins als decrets de Nova Planta que s’ho van carregar com tantes d’altres coses. El rei aprovava la llista de persones que podien ostentar els càrrecs i es posaven els noms en unes boles que es guardaven dins d’unes bosses. El dia de la designació un nen menor de deu anys extreia les boles i es llegien públicament els noms dels insaculats. A Tarragona el privilegi reial d’insaculació el va concedir Felip II l’any 1579 per nomenar cònsols i consellers. No sé si la insaculació era pitjor que el mercadeig de tractes que ara veiem.
