Aquest és el nom d’un projecte de Càritas, que consisteix en el fet que un voluntari visiti i acompanyi durant més o menys una hora cada setmana una persona gran que se senti sola.
El projecte és fruit del resultat d’un estudi promogut per Càritas amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili, ja fa uns anys. L’objectiu de l’estudi era conèixer la realitat de la població formada per la gent gran. Es volia saber quina era la seva situació real i la seva problemàtica social. Els resultats van ser molt interessants, ja que es van identificar i quantificar les mancances de salut, sentiments de tristesa, de solitud, poca o nul·la relació amb els amics o parents, mobilitat reduïda, insuficients ingressos econòmics, etc. Per ajudar a pal·liar els sentiments de solitud que afligien aquestes persones es va idear el projecte ‘Ara, al teu costat’.
A Torredembarra no hem fet cap estudi per esbrinar la situació de la gent gran, però tenim referències que aquest sentiment de solitud també es dóna en moltes persones grans que viuen soles. Per això a Càritas Parroquial de Torredembarra hem volgut implantar aquest programa, oferint una estona de companyia a aquelles persones grans que ho vulguin, per trencar la seva monotonia i aportar una mica d’escalf afectiu.
Amb aquestes actuacions s’amplia el ventall de les activitats de Càritas Parroquial de Torredembarra, ja que a més d’ocupar-nos de les necessitats bàsiques –alimentació, vestit i llar –, ajudem a cobrir altres mancances de les persones més febles.
El que pretenem es acompanyar –un dels mots que fem servir més a Càritas–, estar al seu costat, trencar la monotonia de les persones que viuen i se senten soles, que no surten de casa i a qui els dies se’ls fan llargs. Els resultats són molt positius: s’estableix una comunicació i uns vincles afectius que contribueixen a reduir els sentiments de solitud.
Això ho podem aconseguir –com tot el que fem a Càritas– gràcies als voluntaris, que donen una part del seu temps lliure per ajudar els altres i que, en aquest cas, reben l’agraïment sincer d’aquelles persones que visiten i que, moltes vegades, en acomiadar-se els diuen: «gràcies per escoltar-me, quan tornaràs?».
