L’Aeroport de Reus està en un bon moment. Aquest estiu rebrà 121.000 turistes amb vols xàrters. La temporada ha arrencat bé i la llista de destinacions que ens connectaran amb el món és potent. Tot apunta a una bona temporada. Però és important que les connexions per moure’s abans i després de pujar a un avió també funcionin. A casa nostra passa massa. Arribem a una estació i trobem pocs taxis, freqüències de busos insuficients i trens que no hi arriben. I això és complicat. Soc conscient que és un repte que cal resoldre i que l’Àrea Metropolitana ho té com a prioritari en el seu full de ruta. Però cal insistir i remar tots per aconseguir un servei a l’alçada del que necessitem els usuaris, més enllà de les connexions entre destí i destí en si mateixes.
Aquesta setmana, sense anar més lluny, la indignació dels usuaris de la xarxa ferroviària de casa nostra arribarà als carrers de Barcelona. Fa massa temps que dura. Massa anys. I la cosa ja és insostenible. Arribarà algun dia la solució? De moment, sembla que està ben lluny i, a sobre, hi ha qui es dedica a robar coure. Tot un cúmul de circumstàncies que ratllen l’esperpent. I així passen els dies, les setmanes i els mesos. Sense solució. Amb grans infraestructures que es projecten a llarg termini i que veurem si arriben algun dia, però sense aquelles accions puntuals que necessitem urgentment per resoldre el dia a dia. Tot és força surrealista.
Com deia a l’inici, hem engegat una temporada turística que pinta bé a l’aeroport. Vindran visitants amb xàrters i paquets vacacionals, i les connexions regulars també tenen bona perspectiva. Aconseguirem que les connexions per carretera i amb tren flueixin? Aconseguirem que el servei ferriviari estigui a l’altura del que necessitem? Aconseguirem alguna cosa? Espero, i confio, que sí.
