La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ordena la Generalitat que executi de manera immediata la sentència que obliga a fer un 25% d’hores en castellà a totes les escoles de Catalunya és un nou episodi d’una guerra que no acabarem mai. No ho acabarem perquè el motiu de fons no és com fer-ho perquè els alumnes aprenguin el català i el castellà, sinó que la causa última de la disputa és aconseguir la imposició d’una llengua com a expressió de domini nacional. Els independentistes catalans volem el domini del català i els constitucionalistes volen imposar el castellà. Als espanyols que encara somnien amb l’imperi on no es ponia el sol els aniria bé seguir l’exemple plurilingüe de l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya. Nosaltres, quan no entenem alguna llengua, diem que «això em sona a xinès». En canvi, els alemanys, quan no comprenen una cosa, diuen «això em sona a espanyol», frase l’origen de la qual atribueixen a l’emperador. També adjudiquen al monarca del Sacre Imperi aquella màxima del plurilingüisme: «Amb Déu parlo en espanyol, amb els comerciants parlo en italià, amb les dones parlo en francès, i en alemany parlo al meu cavall».
Els espanyols haurien de prendre exemple de l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya que parlava perfectament quatre idiomes. En triava un per a cada ocasió
