La millor manera d’acabar una caminada pels marges de la Fatarella és endrapar una clotxa de la Carme a la Sisco-Teca del poble. La clotxa cal agafar-la amb gana per golafrejar-la. No és una menja per a delicats ni per a pulcres. Es devora a dues mans. Cal agafar un pa rodó de mig quilo, buidar-lo de la molla i farcir l’interior amb verdures escalivades (tomates, alls, ceba), arengada (un civil), cansalada i botifarra negra.
Per primera vegada m’he cruspit una clotxa, una bomba de sentors gastronòmiques que ens connecten amb el país i la terra
Tot ben ruixat amb oli d’oliva. La molla que hem extret serveix per atapeir el farrigo-farrago. Només cal començar a devorar i que sigui el que Déu vulgui. La clotxa és una menja humil dels pagesos que aprofitaven tot el que hi havia. L’escriptor Josep Gironès veu versemblant la versió que remet l’origen de la clotxa a la Guerra del Francès. Els soldats rebien la ració diària de pa i companatge. També trobaríem la vinculació etimològica amb el terme francès cloche. Si heu estat valents i heu enllestit la clotxa podeu rematar l’àpat amb unes misteles oferides per l’alcalde de la Fatarella, Jordi Rius, enòleg i sommelier. Visca la Terra Alta!
