D’uns anys ençà, i de manera molt especial amb la recuperació postpandèmica, s’ha produït un canvi significatiu en el reconeixement de Tarragona com a destí turístic per prestigiosos mitjans de comunicació de diferents indrets del món. Un canvi que, a tenor de les dades d’ocupació dels establiments turístics, podem considerar com molt accelerat -molt superior a altres destinacions del territori- es produeix bàsicament per dos factors.
El primer és el canvi de la manera amb què les persones trien els seus viatges. La majoria dels viatgers ja no acudeixen a intermediaris per triar les seves vacances sinó que ho cerquen directament per internet.
Una ciutat com Tarragona, patrimoni UNESCO pel seu llegat monumental, amb un entorn natural privilegiat, amb una oferta cultural i festiva molt atractiva, amb uns recursos gastronòmics i enològics de categoria, esdevé un objectiu turístic molt important, de manera especial per aquells viatgers que tenen un interès cultural ampli.
L’altre factor determinant és la presència a les xarxes telemàtiques. En aquest sentit, la feina de promoció telemàtica feta des del Patronat de Turisme durant els últims anys ha estat impressionant. Feina del Patronat centrada en la definició d’un model turístic propi basat en la sostenibilitat.
La dinàmica turística positiva dels últims anys es pot veure truncada per una sèrie de decisions incomprensibles del nou govern
La dinàmica turística positiva dels últims anys es pot veure truncada per una sèrie de decisions incomprensibles del nou govern. Començant per la supressió de la figura del gerent del Patronat, que quedaria integrada en un òrgan superior, dedicat a la promoció econòmica. Un error greu. El turisme és un sector específic, socialment i medi ambientalment sensible, que requereix d’una direcció estratègica especialitzada. L’Ajuntament està renunciant-hi.
En aquesta línia, la decisió de desconsiderar els informes del mateix Patronat de Turisme i del Servei Municipal de l’Habitatge sobre la necessitat de fer un Pla Especial urbanístic per regular els habitatges d’ús turístic és un error molt greu que pagarem com a ciutat. Substituir la suspensió de llicències durant l’any en què es faci el Pla Especial, per una ordenança és una equivocació.
La jurisprudència existent està farcida de recursos contra ordenances municipals que normalment els ajuntaments perden, perquè segons les directrius europees no es poden posar traves a l’activitat econòmica. En canvi, les sentències favorables als ajuntaments les trobem quan actuen sobre el planejament urbanístic, fent prevaler l’interès social del dret a l’habitatge a l’econòmic particular. No és un tema baladí i el pagarem als pròxims anys.
Jo mateix li vaig suggerir al nou alcalde que parlés amb els seus homònims sortints d’Eivissa, que em deia que tenen problemes per contractar metges perquè a l’illa els preus dels lloguers són inaccessibles, o de Santiago de Compostel·la, ambdós socialistes, que li podrien explicar la seva preocupació per aquesta qüestió. No m’ha fet cas, no ha parlat amb la seva consellera de turisme o han pesat més altres interessos.
El tercer element de desconcert és que se separi el turisme esportiu de la resta d’activitat turística. Han posat una consellera pel turisme en general i un altre conseller només pel turisme esportiu. Té cap sentit això? Interlocutaran per separat amb el sector?
Només sembla un element més d’aprimament d’un Patronat de Turisme en vies d’una dissolució pròxima. Això passa precisament quan amb dades objectives el Patronat està obtenint els millors resultats turístics de la història de la ciutat.
Tot plegat, un desgavell en un dels sectors que, en campanya, l’actual alcalde situava com a prioritari. No saben per on van. El turisme és una activitat econòmica important que es desenvolupa i interfereix en la vida dels veïns, per això cal una direcció especialitzada i coneixedora i un model propi, respectuós i sostenible. Deixar fer, atenent a grups d’interès, és el contrari del que Tarragona necessita, en tots els aspectes.
