«Quin potencial té Tarragona!», frase que he sentit milers de vegades des que era petit. Si féssim el símil amb el món de l’esport, Tarragona seria un esportista amb molt de talent, amb una capacitat natural brutal, però que no treballa bé tot aquest potencial, que sempre troba excuses i que no arriba al seu màxim nivell mai.
Fa uns dies, es van posar en contacte amb mi dos equips de màxim nivell europeu de bàsquet (Joventut i València), volien jugar un partit de pretemporada i havien pensat en Tarragona, primer penses en l’agraïment i per altra banda en els possibles costos, automàticament els clubs de manera altruista em van dir que no hi hauria problema, ells es farien càrrec de les despeses d’arbitratge, desplaçaments, i manutenció després del partit, que ho feien per deferència i que el que buscaven era un pavelló digne per poder jugar.
A més, deixant oberta l’opció de televisió o aforament reduït, i que tot aquest retorn fos per a la ciutat, ells ho cedien sense cap problema.
Quina gran oportunitat! Quina sort tenim, sabent que el conveni amb el Palau està a punt, era una gran oportunitat per poder obrir el Palau, ni que fos de manera provisional (com ja s’ha fet anteriorment) i així aprofitar per instal·lar el ‘famós’ parquet viatjant, i que ja tot el terra de la instal·lació quedés preparat per a l’ús per part dels clubs municipals de manera immediata a partir del setembre, ja que el partit està previst pel 28 agost.
Amb tota la il·lusió ho vaig comunicar a l’equip de govern, he de reconèixer que la voluntat era bona, però en pràcticament deu dies no es va poder trobar una manera de poder dur a terme l’esdeveniment, tota mena de problemes amb el fet d’adequar el terra i posar el parquet, quan amb un mes de marge i amb el conveni amb la Generalitat ja damunt de la taula, és un tema de voluntat i gestió, després possibles canvis d’ubicació, cosa que seria una despesa inútil per un dia, moments de passar quasi vergonya amb els clubs perquè aguantessin uns dies....
I al final es comunica que Tarragona és incapaç d’acollir el partit, la decepció és molt i molt gran, i a més quan en un parell d’hores Salou és capaç de lligar-ho quan se li ofereix l’opció... i aquí en deu dies s’ha estat incapaç.
Esportivament, les decepcions són ja diverses el darrer any, l’esdeveniment de 3x3, el Centre de tecnificació amb la FEB, el mundial femení d’handbol.... Si deixem escapar tots els trens, al final no es tindrà en compte la nostra parada.
Davant les oportunitats s’ha d’actuar i no lamentar-se des del primer minut de les dificultats que hi ha, per això hi ha el Govern, per treballar i buscar opcions i solucions. J
a no es poden excusar més en lamentacions i atribuint la culpa als qui van governar, després de més d’un any al poder han de canviar el discurs i començar a fer-se valdre si no volen que els altres ens passin la mà per la cara...
Tarragona no pot quedar en ser sempre l’eterna promesa...
