La literatura blanca. Un projecte insòlit

No crec que sigui un mal consell no perdre de vista el catàleg
de l’editorial Nits Blanques i anar-hi descobrint tot el que ens regala i tot
els que ens pot anar regalant en un futur que espero que sigui llarg i intens

20 abril 2022 19:50 | Actualizado a 22 abril 2022 09:21
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’any 2020 es posava en marxa un projecte gens corrent, singular i molt valent, l’editorial Nits Blanques, un segell amb uns objectius i uns paràmetres molt concrets, donar a conèixer autors contemporanis amb un únic lligam en comú, la seva pertinença geogràfica a qualsevol dels punts de la geografia europea on durant els mesos de juny i juliol el dia es fa etern i construeix unes nits blanques i plenes de llum.

L’ànima d’aquesta idea és l’escriptora Mònica Batet (el Pont d’Armentera, 1976), guanyadora del premi Just Manuel Casero amb L’habitació grisa i autora de novel·les intenses com Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, No et miris el riu o Nou illes al nord, i, de fet, és també la mostra que la combinació ben administrada de curiositat i de passió pot impulsar idees profundes i gens corrents. L’interès per la literatura del centre i el nord d’Europa, els viatges d’estudis a Oslo li van permetre descobrir històries i autors absolutament desconeguts a casa nostra i d’una gran qualitat.

A partir d’aquest punt tot va anar prenent forma, la recerca d’autors i, sobretot, de traductors de qualitat que permetin passar al català històries escrites en danès, finès, islandès, noruec i suec fins a arribar al moment en què tot el somni prenia forma, la publicació de dos llibres, Una balena anomenada Goliat, de Cristina Sandu, i La casa de la veranda cega, d’Herbjorg Wassmo, la primera una autora molt jove (Hèlsinki, 1989) i la segona, una escriptora coneguda i consagrada (Vesteralen, 1942).

El catàleg de Nits Blanques el formen, ara per ara, sis llibres que, fidels a l’esperit fundacional del segell, només tenen en comú dues coses, aquesta idea poètica dels dies que perduren durant mesos i molt més sòlida que té a veure amb la qualitat literària dels textos escollits.

No cal ser gaire brillant per intuir que la pandèmia no ha jugat gens a favor d’una iniciativa arriscada i complexa com aquesta, però ara que tot sembla més relaxat, és un moment magnífic per abocar-se al descobriment de veus intenses, sòlides, singulars i, sobretot, gens corrents. De fet el boom de la literatura nòrdica de gènere negre ens va permetre veure que més enllà dels mercats habituals, també s’hi conreaven experiències interessants i, si bé és cert que aprofitant l’èxit més d’una vegada ens van passar bou per bèstia grossa, amb Nits Blanques no hi ha en absolut aquest perill. La mirada apassionada, precisa i eficaç de la Mònica Batet fa que el catàleg de l’editorial creixi amb rigor i intensitat, tal com passa amb els contes de Nusos, de Gunnhild Oyehaug, amb Rodby-Puttgarden, de Helle Helle, amb Vivian, de Christina Hesselholdt o amb Àngels de l’Univers, d’Einar Már Guomundsonn, tries precises i realitzades a consciència que tenen en compte molts factors i que compten amb el treball imprescindible de traductors com Emma Claret, Carolina Moreno, Alexandra Pujol i Maria Rossich, capaces de transmetre tota la poètica dels textos originals i d’acostar-nos una realitat molt diferent de la nostra però amb una gran capacitat de captivar-nos com a lectors.

A l’hora de fer valoracions, val la pena tenir en compte que la proposta de Mònica Batet és d’aquelles que faria Don Vito Corleone «de les que no es poden rebutjar», ja que ofereix la possibilitat de descobrir veus molt potents i reconegudes als seus països d’origen, que aquí són pràcticament desconegudes i que, a més, no s’han conformat a mantenir-se en camins ja fets i que han decidit assumir riscos literaris importants a l’hora d’estils i temes. I no només això, ja que cal tenir en compte que els imaginaris que dibuixen tenen poc a veure amb els nostres paisatges, amb la nostra manera de pensar, amb les realitats que ens resulten properes i, per tant, s’erigeixen com a experiències lectores absolutament inusuals, brillants i intenses que ens permeten posar en pràctica un dels grans miracles de la lectura, deixar-se transportar a mons perfectament ben estructurats que ens enriqueixen, que ens fan més humans, més savis, més oberts i més disposats a gaudir de tot el que ens pot regalar la bona literatura.

Així doncs, no crec que sigui un mal consell no perdre de vista el catàleg de Nits Blanques i anar-hi descobrint tot el que ens regala i tot el que ens pot anar regalant en un futur que espero que sigui llarg i intens.

 

Periodista
Jordi Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.

Comentarios
Multimedia Diari