Ahir vam assistir a l’enterrament del catalanisme pragmàtic que durant vint anys va impulsar Catalunya a les cotes de màxima prosperitat. Ahir vam assistir a l’enterrament perquè la mort ja fa dies que es va produir amb la desaparició de Convergència Democràtica de Catalunya i d’Unió Democràtica de Catalunya. L’enterrament ha tingut dos escenaris: el discurs del president Torra al Parlament i la detenció del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, últim reducte convergent a Ponent. El president Torra va parlar com si fos amnèsic, com si el fracàs del procés no hagués tingut conseqüències que obliguen a repensar les estratègies. Per consumar el desencert llança un ultimàtum al govern de Pedro Sánchez, com la puça que agafa pel coll l’elefant i li diu: «dona’t per mort». Vaig patir molt escoltant el portaveu d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, dient: «valorem i compartim el discurs de Quim Torra». ERC no sap com posar-se per dissimular el profund desacord amb l’actuació de Torra, escolanet a les ordres de Puigdemont. Els botiguers, el sector turístic, les organitzacions d’empresaris, en definitiva tots els motors que mouen l’economia, estan alertant que ens va el carro pel pedregar. Torra hauria de baixar a la realitat perquè si persisteix en la bogeria messiànica s’acabaran carregant el país. Timbalers!
