La marxa a primers dels anys setanta del segle XX de les monges de Jesús i Maria, les monges franceses, comportà el tancament del col·legi i convent, vendre els edificis amb façanes als carrers de l’arquebisbe Francesc Armanyà i del contraalmirall Méndez Núñez. Al solar es construí un nou col·legi, les germanes van posar la condició de respectar la capella del col·legi. Oidà! Avui a Tarragona tenim obra d’Antoni Gaudí gràcies a la decisió d’aquella comunitat, com també de les antigues alumnes de Jesús i Maria.
Al solar resultant de l’enderroc es vestí el nou Col·legi Pau Delclòs, fins aleshores emplaçat al vell i insuficient immoble de la plaça del General Prim. A la façana de l’antic Col·legi Pau Delclòs, una formosa làpida de 106 x 58 recordava al pedagog que donà nom al Col·legi. La làpida es col·locà l’any 1951, quan era alcalde el Sr. Enric Olivé i Martínez. L’11 de setembre de 1977 fou inaugurat el nou Col·legi Pau Delclòs al carrer de Méndez Núñez i algú s’oblidà de fer portar-hi la làpida. Enderrocat a la dècada dels noranta el vell edifici de la plaça Prim per construir el Viver d’Empreses, la làpida fou col·locada al lateral de la plaça, a tocar del nou edifici del Viver.
Que la làpida, amb tot mereixement, sigui col·locada a la recepció del Col·legi que des del 1951 guarda la memòria del mestre que avui dóna nom al CEIP Pau Delclòs i l’oblit de 1977 sigui reparat.
Josep Suriol i Sardà
(Tarragona)
