Els problemes de Guaita a Reus: així li creixen els bolets

Interpretació al marge, la política es mesura amb fets i Guaita vol capitalitzar al màxim la bandera de la ciència i la innovació després d’aconseguir la distinció –que es va començar a treballar com a candidatura l’anterior mandat–. El bany de masses al costat de comitiva del ministeri va ser, sens dubte, plaent per al govern. Ara tota aquella pompa i exaltació del màrqueting s’haurà de traduir en fets que el ciutadà pugui observar i palpar. En cas contrari, semblarà foc d’encenalls.

En qualsevol cas, a Guaita li han sortit bolets, com a tot alcalde. En els darrers mesos, el ple municipal s’ha convertit en una mena de catàleg de reivindicacions. Hi han anat opositors a la Zona de Baixes Emissions, les famílies que se senten desplaçades de l’escola pública, els veïns contraris al trasllat de l’estació de busos a Mas Iglesias o les representants dimitides del Consell Escolar. Guaita, amb cara de pocs amics, ha tallat d’arrel sempre qualsevol murmuri al saló de plens, fins al punt que darrerament la Guàrdia Urbana ha fet controls de seguretat als ciutadans que volien assistir al ple, per indignació del públic. Són bolets i entrebancs que recorden que governar no són flors i violes, que cal mastegar sorra quan cal.

El mandat de la ZBE

Els mèrits o demèrits de la ZBEse sumaran en la mesura que la ciutadania entegui i comprengui les interioritats del pla de mobilitat. Aquest serà el repte, fer-la comprensible i informar degudament en temps i forma perquè es tracta d’un projecte d’obligat compliment per part de la Unió Europa. Són faves comptades. En la mirada reusenca, val a dir que Reus s’ha avançat a Tarragona i s’ha llançat a avançar les multes per caçar al vol un bloc de subvencions per al transport col·lectiu. El bolet més gross el té a Mas Iglesias. Allà una plataforma veïnal ha recollit més de 7.000 firmes en oposició al trasllat de l’estació de busos i amb l’objectiu de convocar una consulta ciutadana, en virtut del reglament de participació ciutadana. Reivindicacions a banda, és una bona notícia que es faci ús d’aquest instrument per primera vegada. En aquest cas, hi ha veus dins del govern que asseguren que Guaita, com que no tenia cap gran projecte sobre la taula pel primer tram de mandat, es va llençar a la piscina amb l’anunci del canvi d’ubicació de la infraestructura sense haver aconseguit un consens a la zona i que, per això, ara en paga les conseqüències. Val la pena recordar que l’alcadessa va arrencar l’etapa al comandament apujant els impostos als reusencs, una mesura sempre impopular que li va provocar protestes contingudes al carrer.

El problema de l‘habitatge

Al marge dels projectes que conformaran l’obra de govern, Guaita no es pot deslliurar dels grans problemes que tensionen la societat contemporània i que afecten Reus. El maldecap més urgent és la crisi de l’habitatge que està ofegant una part important dels reusencs. Aquest diari va explicar, en boca d’experts en la matèria, que el preu del lloguer continua a l’alça perquè no hi ha prou oferta i la demanda va a l’alça. En aquest sentit, el marge de maniobra dels municipis és limitat. La ciutat ha crescut i la promoció d’habitatge no ha pujat al mateix ritme. Símptoma d’això és que l’Ajuntament està aixecant la primera promoció de lloguer social a Mas Iglesias en més d’una dècada, al marge de la cinquantena de pisos assequibles que s’estan alçant al complex Riera. De retruc, la crisi habitacional està fent encara més pobres els que cada dia passen penúries econòmiques.

L’altra punt calent del mandat –i que serà important en termes de campanya electoral– és la seguretat. O la inseguretat. O la percepció d’inseguretat. O l’augment de la criminalitat. Una qüestió avalada pels cossos policials i en què Junts ja hi posat a posat la banya, així com la CUP qüestiona l’enfocament de la problemàtica. De fet, el tripartit reusenc s’ha posat al costat parcialment al costat de la dreta per abordar-ho. Les receptes canvien, però els partits són conscients que s’ha d’abordar. Un altre debat que emergeix és la immigració, una qüestió espinosa a qui els partits tradicionals provoca pànic la manera de tractar-lo, sabent que l’extrema dreta hi sucarà pa des de l’odi.