En l’imaginari col·lectiu dels reusencs de la meva generació –i d’unes quantes altres– segurament no figurava que un dia passejaríem carrer Monterols avall sense girar la vista a l’esquerra i donar un cop d’ull a la sastreria Queralt o la boutique Jofré. O sense tenir la temptació d’entrar a la pastisseria Jordà o d’endinsar-se a la recerca de qui sap què a la merceria Sardà. Però això ha passat. La vida corre i els temps canvien, i en aquests locals avui hi llueixen llampants aparadors de roba interior, telefonia mòbil, pernils i regals.
Tampoc no havíem vist mai, ni esperaven veure, els carrers Monterols i Llovera amb locals tancats, a no ser per obres de reforma fruit de la rotació comercial. Però això també ha arribat, en aquest cas conseqüència de la Covid-19, que ha provocat que alguns establiments no hagin pogut sobreviure a la paralització de l’activitat i la crisi subsegüent.
I si aquesta situació s’ha fet visible fins i tot als dos carrers comercials més emblemàtics del sud de Catalunya, el drama és encara més patent en qualsevol altre indret. El problema s’agreuja perquè probablement no estem davant d’un sotrac al qual seguirà una recuperació que ens portarà a l’escenari anterior, sinó que la pandèmia ha accelerat dinàmiques preexistents.
Un eslògan ben trobat difós durant els dies més durs del confinament deia que ara ja sabíem com seria una ciutat sense comerç. La nova normalitat ha permès tornar a assaborir la vitalitat comercial de la ciutat, de les terrasses, de l’oferta hostalera i d’oci, del goig d’anar a comprar passejant, de tornar a veure els carrers plens de vida... alhora que permet comprovar les ferides que el coronavirus ha deixat en el teixit socioeconòmic, especialment en aquells negocis que ja passaven per dificultats o afrontaven la proximitat de la jubilació i la manca de relleu generacional.
Amb el problema afegit que no està clar que la crisi desfermada per la Covid-19 hagi tocat fons, perquè les incerteses provocades pels rebrots i el naufragi del Govern de la Generalitat en la gestió dels nous focus planen sobre qualsevol activitat econòmica. Barcelona i Lleida ja han hagut de fer passes endarrere i totes les alarmes estan enceses de cara al que pot passar als dies i setmanes vinents.
Davant d’aquest panorama, empal·lideixen els projectes per impulsar el sector comercial. A escala nacional, són moltes les esperances dipositades en les futures Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), una eina de promoció i millora de la competitivitat de les àrees d’alta concentració d’activitat empresarial –sigui comerç, turisme, serveis o indústria– basat en un model de gestió publicoprivada. Reus s’ha ofert des d’un primer moment per ser pionera en la seva aplicació, atès el seu potent teixit comercial, però la cosa sembla que anirà per llarg.
El Govern de la Generalitat va aprovar el passat 7 de juliol l’avantprojecte de llei de les APEU, però això no és garantia de res perquè en l’actual legislatura el Govern s’ha distingit precisament per la incapacitat per aprovar qualsevol llei al Parlament. I amb la previsible convocatòria d’eleccions catalanes a la tardor, la tasca legislativa del Parlament està pràcticament liquidada. Si a això li afegim el que es tardi a constituir un nou govern i reprendre l’activitat política, les APEU dormiran el són dels justos una bona temporada.
De moment, caldrà conformar-se amb les iniciatives en l’àmbit local. Aquesta setmana, l’Ajuntament ha confirmat que el raval de Santa Anna serà d’ús exclusiu per a vianants a partir de l’1 d’agost, en el tram a partir de la cruïlla amb el carrer Santa Anna, alhora que encarrega el projecte de remodelació del raval. Veurem.
Comerços històrics el tresor minvant de les botigues antigues
Reus conserva un catàleg envejable de comerços centenaris que es mantenen com a referents en els seus sectors gràcies a la combinació de tradició i prestigi: les pastisseries Padreny i Poy, les òptiques Salas i la Creu Blanca, les sastreries Jofré i Pujol i un llarg etcètera. Dins del selecte grup de botigues històriques n’hi ha unes quantes que, a més, conserven encara la seva estètica antiga. Aquest és un tresor minvant, no només pel degoteig de tancaments per manca de relleu, la inviabilitat econòmica o l’evolució del mercat, sinó perquè algunes que mantenen l’activitat han canviat d’emplaçament en algun moment i s’ha perdut l’attrezzo del local original.
Poques botigues gaudien de l’encanteri de transportar al client a una altra època com l’Elèctrica Vergés del carrer Sant Joan, que fa poc s’ha traslladat a un local proper, al carrer Sant Elies. Després de més de vuitanta anys als baixos cantoners de la Casa Marc, la nova seu reuneix millors condicions de treball i més espai.
Tot i això, déu-n’hi-do el nombre d’aquests comerços històrics que trobem per Reus. La cereria Salvadó, a la plaça del Castell; la merceria Parisi, al carrer de l’Amargura; la ferreteria-armeria Vernis, al carrer Llovera; la cotilleria Amill, al carrer Monterols; el ‘colmado’ Baró i els calçats Casas Girona, al carrer de les Galanes; la tenda de roba el Barato, al carrer Major; la perfumeria-ganiveteria Cavallé, al raval Robuster; els colonials Parisi, al raval Martí Folguera; el restaurant Vermuts Rofes, al carrer Sant Vicenç; la bacallaneria Cal Pagès, al carrer Ample...
Una altra de les joies, tot i que va tancar fa un parell d’anys, és l’antiga botiga de teixits Successors de Joaquim Navàs, als baixos de la casa Navàs, que forma part dels espais visitables de l’edifici modernista del Mercadal. L’obra, una de les més importants i emblemàtiques de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, ja va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1991 i ara està obert l’expedient per incorporar dins d’aquesta mateixa protecció –la més alta que es pot concedir al patrimoni històric– el mobiliari i tots els elements de l’antic establiment de la planta baixa de cal Navàs.
