L’àpat més festiu de Reus, en 400 racions

Amb més d’una dècada de tradició a les seves espatlles, un dels moments més emblemàtics de la Festa Major de Sant Pere és el sopar de bou i arròs. Bon ambient, música i gastronomia s’uneixen any rere any per oferir als assistents una revetlla especial. Ahir, va omplir de festa el Pallol, i ho va fer 24 hores abans de  la revetlla ‘oficial’.

Sis euros. El plat de bou, de Cal Borrull, i arròs, del Montsià. Un tall de coca, de Cal Cabré. Verdures del Pere del Mercat i molta dedicació. Amb aquests ingredients, i després de quatre hores de cocció per tenir el bou a punt, la plaça d’Evarist Fàbregas es va convertir en punt de trobada de nombrosos comensals. Les quatre gotes de pluja de la tarda no van anar a més i van deixar via lliure per omplir l’espai de llargues taules i servir aquest tradicional àpat tant a grans com a petits. Començava a les nou del vespre, però eren quasi les deu i encara hi havia una bona cua per demanar la seva ració.

Després del sopar, la música va omplir la plaça amb ball i revetlla a càrrec de l'Orfeó Reusenc

Van ser quatre portadores del Bou (l’Ester, la Laia, la Sílvia i la Maite) les que es van encarregar que cuinar l’àpat en una gran paella preparada per a les 400 racions previstes. Però tot plegat es va dur a terme amb la implicació d’una vintena de persones i després d’una llarga jornada de feina que havia començat ben aviat, a les nou del matí. El dia arrencava tot just després d’una altra celebració intensa, la dels Cóssos, on van aconseguir una segona posició que els té ben orgullosos.

Una cita consolidada

El Bou de Reus té dotze anys, i pràcticament des del principi ja va apostar per celebrar un acte popular d’aquestes característiques. Una cita que reuneix públic de perfils diferents i que posa en valor una recepta de llarga tradició i amb denominació d’origen reusenca.

Després de sopar, la música va omplir la plaça d’Evarist Fàbregas amb ball i revetlla a càrrec de l’Orfeó Reusenc. Van sonar grans hits de la música de sempre. I tot  va servir de preludi perquè, aquells que volien més gresca, s’apropessin al Fossar Vell per viure el darrer acte del dia: l’esbojarrat Tomet de Sant Ganxet.