De les indústries destacables en èpoques antigues, van ser les dedicades a la fabricació de barrets,sombreros, boines, etc. que algunes anaven evoluciona’n d’acord amb les modes. Als anys vint va destacar la utilització d’aquell barret, que marcava la moda a França, com era el canotier, propis de pel·lícules, de l’actor, Maurici Chevalietr, que va tindre molt d’èxit, sigui per la moda, l’elegància... vés a saber. De totes maneres, també s’havia imposat, el tradicional «hongo» amb el qual s’identificaven els anglesos. Els barrets i boines, els primers imperants en la moda i el segons per la utilització de la gent del camp (encara avui s’intenta ridiculitzar als camperols que en treballar a ple sol, els i queda mercada els senyals).
A Catalunya, tal vegada la barretina servia per al mateix, o tal vegada més tradicional. Però com deia la gent: «Quan fa fred val més una gorra que un barret». A Reus, entre les fabriques més destacades hi havia la del carrer Vallroquetas, ara Museu del Vermut. Uns tallers que van crear molts llocs de treball.
També n’hi havia un altre el carrer Galanes, La Violeta, avui, FotoClub, que tenia una sortida pel carrer de la Presó on es podien veure les operàries desenvolupant la seva tasca i a l’estiu, obrien les finestres.
Una botiga destacada va ser La Exposició, de la família Pallerols, a la cèntrica plaça Mercadal i dedicada a la venda de barrets. I podríem afegir algunes sastreries i la botiga de camises del senyor Jofré, del carrer Monterols. Plegats, seguien la moda.
Cal destacar la moda dels sombreros que es posaven les senyores amb els variats models, per assistir a les recepcions, festes i sobretot als casaments, moda que segueix vigent, però dirigida a un tipus de societat, considerada de la jet set. Però no eren conegudes com a fàbriques industrialitzades, atès que es considerava com a treball artesanal com ara les modistes. Efectivament n’hi havia d’instal·lades en pisos millor dit, era a escala de modistes, atès que eren a base de disseny purament artesanal més que confecció en sèrie.
A Reus, hi havia diverses capelleres de prestigi que tenien operàries, acostumava a endur-se el treball a casa com si fossin autònoms, tanmateix passava amb les sastreries per homes, on americaneres, pantaloneres, armilleres, etc. acostumaven a treballar a casa seva i, com és natural, cobrant amb diner negre. Una de les coses curioses, era que als teatres com el Fortuny o Bartrina, tenien el que s’anomenava el guarda-roba, on els espectadors dipositaven els abrics, barrets, etc. A la seva entrega, el treballador els hi donava un resguard i, en finalitzar l’espectacle, l’anaven a recollir. Ben mirat, era una nosa menys que portar a la butaca.
A les fotografies que veiem del passat, es pot contemplar que la gent, van amb la seva gorra o barret, tant a l’hivern com a l’estiu. Ara sembla que ha tornat la moda sense cap ostentació i la peça ha anat amb desús comparat amb aquelles èpoques. Avui moltes persones per protegir-se del fred al cap i com una protecció, es fonamenta el costum, d’altres per protegir-se del sol, només cal mirar el turisme i les modes que, com les gorretes americanes, de col·lecció o no, s’han anat imposant. Per donar el cop, alguna txapela.
Així és la moda, tanmateix, com les ulleres de sol, que, sense cap classe de contemplació, les ‘imposen’ a la canalla, ignoren si els perjudica la vista. Una d’aquestes modes ‘bèsties’ que intenten donar personalitat a les persones que vetllen pel seu aspecte exterior.
