La província de Tarragona registra una incidència d’obesitat (22%) superior a la mitjana catalana (17%) i estatal (18%). Una problemàtica que no s’aconsegueix frenar, tot i l’existència de la cirurgia bariàtrica, considerada el tractament més eficaç però que encara no compta amb un temps d’espera garantit dins el sistema públic de salut. Només entre l’1 i el 3% de la població espanyola amb obesitat hi té accés actualment, i els temps d’espera a Catalunya poden variar entre 1 i 50 mesos.
Són dades de la Societat Espanyola de Cirurgia de l’Obesitat (SECO), que celebra des d’aquest dimecres i fins el divendres 30 de maig el seu XXVI Congrés Nacional a firaReus Events, amb la participació de 374 professionals de l’àmbit mèdic i quirúrgic.
Els doctors Amador García,president de SECO; Fàtima Sabench, degana de la Facultat de Medicina de la URV i Daniel del Castillo, organitzador del congrés, han subratllat que el seu objectiu és conscienciar la societat i les administracions que «l’obesitat és una malaltia crònica i greu», que afecta una «part molt important» de la població i condiciona la seva «qualitat i esperança de vida».
Turisme sanitari
La manca d’accessibilitat, ha denunciat Sabench, propicia un augment del turisme sanitari: «Hi ha pacients que viatgen a països com Turquia o Lituània, on les intervencions són més econòmiques, però si hi ha complicacions posteriors, és el sistema públic qui se n’ha de fer càrrec».
Temps d’espera per cirugia bariàtrica a l’Hospital Sant Joan de Reus
D’altra banda, García assenyala com a principals «colls d’ampolla» en l’abordatge de l’obesitat «l’estigma» entre professionals que encara «no la reconeixen com una malaltia» i l’excés de temps d’espera, «el mateix per accedir a les proves prèvies que per ser intervingut».
«L’obesitat no és una prioritat per als responsables polítics i sanitaris»
A més, subratlla que l’obesitat «no és una prioritat per a l’administració» i reclama «millors infraestructures hospitalàries, més quiròfans i professionals més prerparats». A l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, segons ha indicat Del Castillo, l’espera per a la cirurgia és de dos anys.
Els ponents han alertat que l’obesitat infantil representa «la punta de l’iceberg» d’un problema estructural que es cronificarà si no s’hi posa remei: «Els nivells d’obesitat tenen molt més a veure amb el codi postal que amb la genètica», ha remarcat Sabench. «Hi ha clíniques que es troben amb nens de 13 anys amb 160 kg. Quan una família va al supermercat i només té X diners, comprarà menjar de més mala qualitat», ha afegit.
Cirugia bariàtrica sense ingrés hospitalari
També s’han ha abordat els avenços en tractaments endoscòpics i farmacològics, implantats en països com els EUA i amb resultats prometedors, però encara sense garanties d’eficàcia a llarg termini ni cobertura pública. D’altra banda s’ha posat el focus en l’expansió de la cirurgia robòtica, «molt més precisa» i en la cirurgia bariàtrica sense ingrés hospitalari, una mesura que permetria «alleugerir llits i estalviar costos d’hospitalització, que poden oscil·lar entre els 500 i els 1.500 euros per pacient».
