Els inicis dels pastors i agricultors a la prehistòria

Tarragona ha acollit una reunió transdisciplinària on s’han exposat noves dades relacionades amb la Cueva de El Mirador d’Atapuerca

19 febrero 2020 15:20 | Actualizado a 19 febrero 2020 16:30
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha acollit recentment una reunió científica centrada en les investigacions de la Cueva de El Mirador (Atapuerca), organitzada per EthelAllué (IPHES-URV), Patricia Martín (Universitat de Barcelona) i Josep Maria Vergès (IPHES-URV). L’objectiu era propiciar el debat entre els assistents i establir possibles futures col·laboracions per avançar en el coneixement sobre els inicis de les pràctiques agrícoles i ramaderes a la Meseta.

La reunió va donar cabuda a 13 comunicacions en què van participar 57 coautors i coautores, procedents de 14 institucions nacionals i internacionals. D’aquesta manera es va abordar un ampli ventall de problemàtiques enquadrades en un total de 21 disciplines. Cal destacar la presència de personal investigador de l’IPHES i de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), com Palmira Saladié (IPHES URV), Marina Lozano (IPHES URV), Isabel Expósito (IPHES) i Miquel Guardiola (IPHES). També hi van contribuïr amb les seves aportacions, doctorands i estudiants del Master Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que imparteix la URV gràcies a la recerca que desenvolupa l’IPHES, i els quals efectuen part de la seva investigació científica sobre la Cueva de El Mirador. Es va analitzar la contextualització paleoclimàtica i de paleoambient, proporcionada per diversos estudis interdisciplinaris; les pràctiques agrícoles i ramaderes, que van ser abordades a través dels estudis arqueobotànics, zooarqueològics, micromorfològics, de química analítica i tafonòmics sobre la formació de la seqüència de fumier (excrements cremats que s’acumulen a la cova).

També va ser objecte d’interès l’ús de la cova com a espai funerari i l’estudi de les restes humanes. Es van tractar temes com la dieta dels individus, les seves patologies, la seva genètica o pràctiques rituals com el canibalisme. Entre totes les dades obtingudes es va poder avançar en el coneixement dels grups humans que van habitar la cova entre fa 7.000 i 3.000 anys aproximadament. Sobre la seva cultura també es va parlar de la seva tecnologia i de la ceràmica que elaboraven.

Comentarios
Multimedia Diari