Els tarragonins han estat amants del bon circ. Recordo quan les carpes es plantaven a l’espai que ara ocupa l’actual edifici de Caixa Bank davant de la Font del Centenari. Era el Circo Canadá. Al ser el circ tan cèntric no feia menester tanta publicitat.
A Tarragona hi recordo l’amic Josep Forcadell, més conegut com El Campeón, que havia guanyat diverses medalles d’or d’atletisme. Ell coneixia els empresaris Amorós-Silvestrini i acostumava a fer un número de circ que consistia en entrar a la gàbia dels lleons a llegir el diari. També havia fet d’home bala, però això ho va deixar.
Jo crec que fer d’home bala deu fer molta impressió, per molt que l’aterratge sigui en un lloc tou. Al públic li feia gràcia veure El Campeón, i el circ s’omplia. El Campeón era el factor de l’estació de càrrega de la Renfe, i com que els circs arribaven en tren per això els va conèixer. Els vagons i vehicles del circ els pujaven al tren, i en arribar a l’estació recordo que utilitzaven un tractor per anar remolcant els vagons.
Una cosa molt bonica que es feia alguns cops era una desfilada dels artistes del circ pel centre de Tarragona amb els animals, aquesta era una manera de donar-se a conèixer i de compartir la festa amb la ciutat. També sé que en alguns circs s’hi havien celebrat batejos o casaments d’artistes, i allí hi feien la celebració. Quan no hi havia funció, en alguns circs es podia fer la visita als animals i t’explicaven coses i anècdotes seves.
D’altres emplaçaments dels circs en aquella època eren baixant a mà esquerra de l’actual Rambla Nova al solar de davant dels Caputxins, que era fondo, o a l’actual Rovira i Virgili davant de la farmàcia Esqué.
El Circo de Francia es va instal·lar davant de Casa Boada i els artistes van venir molt al bar, hi venien com si fos casa seva i jo els anava a portar entrepans a les caravanes, i al final els de la porta ja em coneixien. Recordo que el trapezista del Circo de Francia es cuidava molt i treia la molla dels entrepans, estava gairebé sempre assajant. Del Circo Canadà, dels empresaris Amorós-Silvestrini, també van venir alguns artistes i treballadors a menjar a Casa Boada.
El Circo de Francia es va instal·lar davant de Casa Boada i els artistes van venir molt al bar
També a la plaça Imperial Tarraco, al solar on avui hi ha l’Open Cor recordo haver anat a veure el circ dels Hermanos Tonetti. Més recentment també recordo carpes a la plaça de toros i al Camp de Mart, on vaig anar a veure el Circ Raluy. Era quan les germanes Niedziela i l’Emiliy Swider Raluy feien pàrvuls.
Durant la seva estada a Tarragona, la seva mestra va ser la meva dona, Conxita Aragonès Guinart, que treballava a l’Escola Saavedra, i li van regalar entrades. Avui la Niedziela i l’Emily s’han fet grans i són dues de les estrelles del Circ Raluy Legacy, un circ que he tingut l’ocasió de gaudir quan ha vingut a Tarragona.
El circ no hauria d’estar tan lluny del centre. Avui els circs s’acostumen a posar o als parcs de la Ciutat i del Francolí o a les Gavarres. La setmana passada vaig anar al Circ Raluy Històric amb l’amic Joan-Enric Miquel, el pallasso Enrico, i ho vam haver de fer en taxi ja que vivim lluny del parc del Francolí. El circ és un gran espectacle, diuen que el més gran del món. I d’ell en viuen famílies senceres que s’ho treballen molt i hi ha risc, per això quan veus que no omplen entristeix.
En aquesta funció del Circ Raluy Històric duen l’espectacle Kirko, i també em vaig fixar en la importància de les llums, el so i la música. Al circ hi va haver diversos moments per recordar el Carlos Raluy, i el més especial va ser l’homenatge que li va dedicar la seva filla Rosa Raluy pintant un quadre de grans dimensions que ens va sorprendre. Al final de la funció surten els artistes a la pista a ballar i a acomiadar-se.
Quan acaba la funció surten els artistes a fora per saludar el públic, i ens vam poder quedar una bona estona parlant amb els artistes i la família Raluy. Com la Militta Chy, que em va cordar i tot el botó de la camisa ja que patia perquè no m’encostipés, la Rosa Raluy, el bateria Jaume Vendrell, William Giribaldi i els pallassos Sandra Mota «Lola» i Davide Vassallo. Són unes persones molt amables, senzilles i viuen intensament la seva feina. Em va venir al cap unes paraules que em ressonaven de quan vaig fer la mili: «sin sacrificio no hay gloria», i això és aplicable a tot el que han de fer els artistes del circ per estar en forma. Veure gent tan jove i lliurada a la seva passió és sorprenent.
Vam anar al vagó cafeteria i hi vam estar prenent alguna cosa amb l’Enrico i un agent artístic parlant de circ. Del circ vam marxar tard, i mentre esperàvem el taxi veia cada caravana amb els llums encesos i les famílies que conformen el circ a dins, com un poble on cadascú ja està a casa seva. Una gran sensació de respecte i agraïment cap a la seva feina em va envair.
La veritat és que si haguessin fet una altra funció, hauria tornat a entrar. Vaig xalar molt al circ, fins al punt que normalment tinc molt de dolor a l’esquena i quan estava al circ no en vaig sentir, estava aplaudint constantment i em van arribar a l’ànima tots els números.
El número que em va emocionar més va ser el del pallasso Davide Vassallo, que sense parlar ho va dir tot. També les acrobàcies que va fer i la peculiar orquestra que va fer, que finalment va sonar. També el moment en què puja a l’escala i se li desmota, perquè no m’ho esperava. Per un instant em vaig sentir curat, i si cada dia pogués anar al circ potser em posaria bo, ja que xalar i riure cura, i tenir el circ a Tarragona significa tenir una estona de benestar. Jo us puc assegurar que no vaig estar ni cinc minuts sense aplaudir.
El circ no morirà mai, podrà transformar-se. Ara no hi ha animals, però el circ clàssic continua existint. Es domina tot: la veu, l’equilibri, l’agilitat, la gràcia... el circ ens ofereix això i molt més. I números com els de les germanes Kimberley i Jillian Giribaldi Raluy em fan pensar que el futur del circ serà brillant, ja que es porta a dins. Les noves generacions estan molt preparades per sorprendre’ns a cada moment sense deixar de banda l’essència del circ.
