El senyor Torné és part de l’ànima de l’orquestra Melodia, una formació de música de ball fundada el 1931 al Vendrell i guardonada amb la Creu de Sant Jordi per la seva llarga trajectòria. També és fundador i director de la Banda de cornetes, gaites i timbals de la Reial Germandat de Jesús Natzaré. És membre del grup de trompeters dels Reis Mags d’Orient.
El senyor Gual és actualment el director artístic de la cobla de sardanes Cossetània i anteriorment havia pertanyut durat més de vint anys a la Cobla La Principal del Camp, que posteriorment va canviar el nom a Principal de Tarragona, ja que en aquella època la majoria de músics eren tarragonins. Els senyors Gual i Torné es van conèixer a la Colla sardanista Romaní i d’allà van anar a estudiar junts al conservatori, posteriorment van continuar l’activitat musical a la Banda de Música Ciutat de Tarragona.
El Xavier Torné Pelegrí i Josep Maria Gual Garcia porten tota una vida personal i musical junts, i des del 1990 són els trompeters municipals de Tarragona. Abans d’ells hi havia el Josep Font i l’Enric Roca pare i fill, el fill va rellevar al pare quan va morir. El Josep Font va tenir un conjunt de ball als anys 50 i 60 que es deia «José Font y su ritmo». L’Enric Roca pare a part de músic era capatàs de la brigada municipal.
Els convidats
Els trompeters de Tarragona van estar convidats fa uns anys per l’Ajuntament d’Eivissa a un acte institucional juntament amb altres trompeters municipals dels Països Catalans. D’aquell viatge m’explicaven que es va punxar una roda del cotxe a Castelldefels i van tenir molta feina a canviar-la, ja que quan no hi havia telèfons mòbils i el tema de les assistències a vehicles en carretera no era tan ràpid com ara. Arran d’això van agafar l’avió d’anada pels pèls.
A l’anada a ofici del dia de Santa Tecla els trompeters, interpreten el toc de pregó a les cruïlles del carrer Major amb Cavallers/la Nau, Cuirateries/Abat i a la plaça de les Cols. El Xavier Torné contava que ja fa uns quants anys, en aquest recorregut, per manca de temps es van suprimir les dues primeres aturades de la corporació municipal, realitzant-se només el toc de pregó.
Finalment, quan ja s’havien fet els dos primers tocs, es van haver de repetir, i aquell dia no es van fer els tres tocs, se’n van fer 5. Hi va haver cert rebombori i uns dies després va aparèixer una carta al director sobre el tema al Diari de Tarragona, signada per una persona que amb els anys ha esdevingut una autoritat religiosa. Com a cosa curiosa cal dir que les gramalles i barrets que portaven els trompeters durant els primers anys estaven fets de les cortines velles de la sala de plens, ja que en renovar-les van aprofitar la roba.
De pregoner
Quan vaig fer de pregoner vaig poder viure des de dins el ritual del pregó, que es feia des del balcó i no a la sala de plens. Tenir el senyor Torné al costat em va donar energia per poder fer el Pregó, ja que el vaig veure amb molta seguretat, i em va fer una mirada com si de dir, tira endavant que no passa res.
El Pregó és un acte molt esperat, per veure com serà el pregoner, quin serà el seu missatge i quins temes tocarà. Jo penso que el pregó ha de ser dolç, ja que estem en festa major i les festes són per passar-ho bé. Quan el 2019 vaig fer el pregó de les festes em va impressionar fer-lo des del balcó i em vaig sentir honorat, emocionat i una mica espantat per si fallava alguna cosa.
Abans del pregó el senyor alcalde Pau Ricomà em va convidar a signar el llibre d’honor de l’Ajuntament de Tarragona i em vaig imaginar com si per un moment fos un granet d’arena més de la història de la ciutat. Aquell dia em vaig emocionar moltes vegades, però també em vaig sentir molt ben acompanyat. També va tenir un contrapunt trist, ja que vaig recordar dels meus pares i pensava que si em veiessin estarien contents.
Quan vaig fer el pregó em vaig sentir honorat, emocionat i una mica espantat per si fallava
A vegades les coses no es poden explicar. Se senten, i vaig pensar amb tanta gent que es mereixeria fer el pregó i m’ha tocat a mi, per això vaig anomenar moltes persones que fan coses per Tarragona. El Xavier Torné i el Josep Maria Gual també toquen a la Tradiband acompanyant l’Àliga, amb la Roser Olivé, una persona que té un paper fonamental en les músiques de Santa Tecla. Puc estar content, ja que en aquesta banda de música també hi toca la meva neta, Júlia Boada. El 2022 la Tradiband ha complert deu anys i és una agrupació amb instruments de banda, cobla i tradicionals.
Actes tradicionals i populars
Els programes de festa major duen una sèrie d’actes tradicionals i populars que cada any es van repetint, el ritual és així. Però cada any se n’hi afegeix algun. Així, a la Santa Tecla del 2022 el periodista Enric Garcia Jardí, amb el fotògraf David Oliete i el dissenyador gràfic Quimo Panisello, van fer un llibre sobre mi que l’editorial Ganzell va decidir presentar a la Cambra de Comerç.
Res un llibre on també es poden resseguir molts moments viscuts per la gent de la meva generació. Jo crec que totes les persones mereixerien un llibre on poder explicar la seva vida. De Santa Tecla, un acte que m’agrada són les actuacions del Ball de Dames i Vells, que sense pietat canten les quaranta a qui convingui.
El senyor Oriol Grau i la resta d’actors fan que aquest ball parlat, en la recuperació del qual hi va tenir a veure l’amic Salvador Urpí, aixequi passions. Si puc, enguany, quan arribi Santa Tecla el veuré en directe i després aniré a fer el vermut.
No és res estrany què un sant o la Mare de Déu tinguin la seva beguda. Mireu l’Aigua del Carme, que era bona per a tot i es fabricava a Tarragona. A les festes de Sant Roc i Sant Magí hi arriba l’aigua miraculosa, en canvi, a les de Santa Tecla el que hi arriba és el Chartreuse des de França.
Seria un acte curiós el d’anar a esperar l’arribada dels camions de Chartreuse, imprescindible per fer possible la Mamadeta, la beguda de les festes. Santa Tecla també té un menjar típic, l’espineta amb caragolins, encara que molts hi posen caragols. Jo recordo haver-ne menjat a Les Tres bessones, La Queveda i al Tòful. Se’n fa a altres llocs, com el Cortijo, al barri del Port. Un altre acte ben pensat és el de cafè, copa i puro per un duro, que potser acabarà un any o altre, o bé per la manca de duros o bé per les legislacions que prohibeixen la promoció del tabac.
Xaranga els Mussols
Amb el senyor Torné he viscut coses curioses. A finals dels anys vuitanta es va formar a Tarragona una xaranga que es deia Els Mussols. En una edició del Carnaval van ser contractats per acompanyar la comparsa dels treballadors de la Tabacalera.
És l’època en què el Carnaval de Tarragona era sobretot sàtira, no com avui que la rua és bàsicament de plomes i lluentons. La majoria de música que portava cada comparsa era en directe, amb formacions com xarangues, bandes, grups de timbalers, etc. i la música enllaunada era clarament minoritària.
La vida canvia. Doncs bé, jo mai oblidaré que aquella xaranga em va cedir la batuta. Que fàcil és dirigir quan els músics són tan bons que no els hi fa falta director!
Això sí, la formació musical es veia molt ben acabada amb aquesta figura.
