La Jove de Tarragona està de celebració. La colla es troba immersa en la celebració del seu 45è aniversari, després de més d’un any de feina prèvia. «Som conscients que estem molt a prop dels 50, però el 40è aniversari no el vam poder celebrar com tocava perquè ens va agafar al mig de la pandèmia i del confinament. Per això vam deixar els actes per enguany», explica Jordina Estopà, que encapçala la comissió dels 45 anys.
I s’hi ha llençat de ple. Han estrenat un pòdcast que s’anomena La guindilla, han presentat tots els actes en societat amb una activitat intensa i acabaran fent un viatge a Brussel·les, on duran els seus castells. Però aquestes són tan sols algunes de les seves propostes per als propers mesos. També estan cuinant un documental i fins i tot hi haurà una col·lecció de cromos.
La Jove de Tarragona tindrà un documental de producció pròpia sobre l’evolució del 5d9f
Estopà considera que si es va als inicis de la colla, de la primera actuació que van fer a Cornudella sense camisa, el temps «els ha acabat donant la raó». Va ser l’any 1979, i Estopà defineix aquell grup de capdavanters com «quatre eixelebrats que volien canviar el panorama casteller», i que amb el temps s’ha mostrat que «tenia sentit» tot allò que deien.
«La Jove va marcar un abans i un després», comenta Estopà, i afegeix que «no només va ser a la ciutat, sinó també a l’àmbit del món casteller, ja que van posar les bases del 5d9f, que en aquell moment semblava un impossible».
Una producció pròpia
I si parlem del 5d9f, que podem dir que és el castell insígnia de la Jove de Tarragona i que recuperaven l’any passat després de la pandèmia a la diada del Vendrell de Santa Teresa, hem de fer referència a un dels grans projectes d’aquest aniversari.
Es tracta d’un documental, de producció pròpia, que fa un repàs de com ha evolucionat aquest castell dins la mateixa colla des dels inicis i fins a l’any passat.
Lian Subirats, una de les persones que està al capdavant d’aquest documental, reitera que el 5d9f és un castell bandera de la Jove de Tarragona, i «és allò que dona sentit a tot plegat des del principi: la innocència, la il·lusió, però també la frustració o l’obsessió». I tot això ho volen plasmar a través de l’audiovisual. Més enllà d’aspectes tècnics també volen tocar totes les emocions. S’ho agafen com una «oportunitat» per poder explicar bé el castell, a més de comptar amb persones d’altres colles que per exemple el van descarregar abans que ells.
A més de tot això comptaran amb imatges que no s’han vist, o que han vist poc, perquè estaven en VHS i això els «motiva molt». Subirats comenta que és un dels projectes més grans d’aquests 45 anys, i que això «els fa molt contents», a més es mostra contenta de poder celebrar aquest aniversari, després d’un 40 aniversari que va quedar diluït per la pandèmia.
Més enllà d’això, segurament, de les accions més originals que faran és la col·lecció de cromos. Jordina Estopà comenta que se li va acudir a un membre de la colla, i a partir d’aquí des de la comissió la van estar treballant. Això els va portar a mirar diferents empreses que podien fer-los, i així és el primer cop que es fa dins la colla una col·lecció de cromos. Han triat moments castellers importants, però han anat més enllà.
