El passat 9 de juny la invitada al nostre cicle de conferències va ser la Dra. Mireia Subirana Casacuberta, directora en cap d’Infermeria de l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell. Va dissertar sobre un tema molt rellevant: ‘Visibilitat de l’impacte de les cures infermeres a les organitzacions i al sistema de salut català’.
Des d’un principi, la Dra. Subirana va dir que una avaluació correcta del que fan les infermeres ha d’estar orientada a l’assoliment d’uns objectius prèviament definits per indicadors de les tasques que duen a terme les infermeres, analitzant la seva influència sobre els pacients i la seva salut. Va parlar del Dr. Avedis Donabedian (1919-2000), graduat en salut pública per la universitat de Harvard, considerat el pare de la «qualitat assistencial» i que, per primera vegada, va descriure criteris per avaluar accions sobre els pacients relacionades amb la malaltia, el tractament, la recuperació, etc.
Avui s’apliquen les idees i conceptes de Donabedian als nostres hospitals, però en grau variable. Cal tenir en compte que l’avaluació és un procés en què l’estructura hospitalària i de la medicina primària, la composició dels equips mèdics i d’infermeres i el tipus de pacients tenen un gran pes.
Un aspecte important és la dotació de personal d’infermeria i els resultats pacients/infermeres. La praxi diària als hospitals i altres organitzacions sanitàries mostra que el nombre d’infermeres ha de correspondre al de malalts. L’indicador «mortalitat» diu clarament si la dotació de personal és adequada o no, ja que en aquells hospitals on falten infermeres la mortalitat és més alta perquè no es pot actuar prou de pressa quan sorgeixen complicacions mèdiques (trombosi, alteracions cardíaques, sèpsies...). A més, una dotació insuficient d’infermeres és causa de «cansament del personal», amb la qual cosa l’actitud envers el treball es deteriora. Situacions així s’han vist en la pandèmia.
El nivell de coneixements de les infermeres juga també un paper fonamental. La Dra. Linda H. Aiken (1943), una infermera i investigadora americana, ha demostrat que la mortalitat dels pacients es veu fortament influenciada pel grau de formació i la competència del personal d’infermeria. Això, que podria semblar una obvietat, és el que, per primera vegada, va demostrar la Dra. Aiken. Dit amb altres paraules, els pacients es moren si hi ha menys infermeres de les necessàries i si aquestes estan menys formades. La manca de personal d’infermeria és un problema gravíssim que el 1983 ja fou detectat als Estats Units per la Dra. Aiken. Es va veure que hi havia hospitals que «sabien retenir el seu personal» (hospitals magnètics) mentre altres no eren capaços de fer-ho. L’any 2002-2003 aquests estudis van ser publicats en revistes de gran prestigi com JAMA (Journal American Medical Association). Uns anys més tard, la Dra. Aiken es va preguntar si als hospitals europeus la situació era diferent... i el resultat va ser que no ho era. En un altre estudi realitzat a Xile amb participació de la Dra. Aiken, es va veure que la ràpida recuperació del malalt (funció de les infermeres) tenia importants implicacions econòmiques i laborals; un punt d’inflexió en el marc de la cronologia d’aquest procés.
La Dra. Subirana, junt amb altres científics, ha publicat un estudi molt important i els resultats s’han transmès a la Central de Resultats de Catalunya, que té la missió de mesurar, avaluar i difondre els resultats assolits en l’ambient sanitari de Catalunya. La Central de Resultats publica nominalment les dades de cada un dels hospitals del territori, amb infografies i en un llenguatge assequible per a tothom, un fet que ha estat i és un notable exercici de transparència, sent la primera comunitat autònoma en fer-ho.
A continuació, la Dra. Subirana va parlar dels indicadors que s’apliquen al nostre territori (nombre 167) i quants d’ells tenen a veure amb infermeria (14), indicant les àrees sanitàries (medicina primària, hospitals d’aguts i dels de crònics). Amb l’objectiu de consolidar els indicadors seleccionats, es va fer un metaestudi de la bibliografia internacional, fent a més una enquesta entre infermeres i infermers dels serveis sanitaris catalans per consolidar els indicadors a negociar amb el Centre d’Avaluació de la infermeria.
La pandèmia de la Covid-19 ha paralitzat aquestes tasques, però l’activitat es recupera. Un problema és la gran variabilitat existent en els «protocols de registre» que apliquen infermeres i infermers (saber com reacciona el malalt a la malaltia). Només un 33% dels hospitals fan controls semblants, un fet que dificulta fer visible el que es fa en infermeria.
Una iniciativa internacional encapçalada per Michael Porter (1947, catedràtic a l’Escola de Negocis de Harvard; ICHOM = International Consortium for Health Outcomes Measurement) va posar al centre de la discussió un altre aspecte. Es tracta del que fa que un sistema de salut sigui bo i sigui apreciat o no pel pacient. Al pacient se li demana la seva experiència amb el servei sanitari, però també dient-li el que costa (concepte de valor). Alternativament es podrien usar tècniques NPS (net promoter score) mitjançant dispositius electrònics digitals que donen immediatament dades del grau de satisfacció. La conferència va ser informativa, interessant i fou presentada impecablement (vídeo a l’abast al canal YouTube de l’Acadèmia (http://www.acmt.cat/)).
El nostre cicle de conferències 2021-2022 el clourà la conferència de la Sra. Maria Taulats Vidal (Hospital universitari Joan XXIII i professora associada de la URV), la qual parlarà sobre ‘Joc patològic: Característiques, detecció i abordatge inicial’. El joc d’atzar, donat el perill d’addicció, representa un gran problema social i mèdic. La conferència, oberta a tots els públics, tindrà lloc avui dijous, a partir de les set de la tarda, a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, a l’avinguda de l’Imperi Romà, 11 bis.
