Les altres festes majors. Associacions de veïns, entitats culturals o altres tipus d’organitzacions veïnals són els encarregats de portar la festa als diferents carrers. Segurament són unes festes més modestes que les generals de la ciutat, algunes amb tradició més que centenària i d’altres nascudes pràcticament amb la consolidació dels nous barris, però fan una funció vital d’aproximació del veïnat, d’identitat o de solidaritat que tan necessaria resulta per la millora de la convivència.
Són festes que tenen pocs recursos, la majoria dels quals venen de les aportacions dels veïns i veïnes, dels comerços o indústries i alguna subvenció, cada cop més complicada. La resta, normalment surt de la mateixa tasca dels organitzadors durant les festes, fent barres de bars, rifes o qualsevol altra activitat que els permet ajudar a pagar la festa. La imaginació i la voluntat de mantenir-les permet superar, amb no poc esforç, tot tipus d’entrebancs.
Les més antigues
Segurament les més antigues que actualment encara es mantenen són les de Sant Pere i la Mare de Déu del Carme al Serrallo, ja que segurament es feien abans de la constitució del mateix barri, mitjans del segle XIX, quan la construcció de les vies del tren i l’ampliació del port van formar l’actual espai. També les del Cós del Bou i la Baixada Peixateria, iniciades l’any 1844 i mantingudes amb molt poques i curtes interrupcions fins a dia d’avui.
L’any 1925 van començar les Festes del Roser, sortosament recuperades fa uns 40 anys i actualment amb una gran participació.
N’hi ha hagut moltes altres que amb al temps han anat desapareixent, com les del carrer Civaderia per Sant Roc, sant que des del segle XVII era el protector d’aquell carrer habitat per pagesos i hortolans.
També als anys 50 i 60 feien festes a les parcel·les d’Andorra, al camí de la Cuixa, amb activitats especialment divertides. Altres més modernes que tampoc han aguantat el pas del temps com les de Pin i Soler, Baró 4 Torres i voltants que pels anys 90 del segle passat va destacar per les grans orquestres que animaven les seves revetlles.
Lògicament, amb la creació dels nous barris també es van anar incorporant les seves pròpies festes majors. A Torreforta, per exemple, cap els anys 50 i 60 del segle passat es feien festes per Sant Josep, que ara s’han traslladat al juliol.
Un mes de juliol atapeït
Actualment les més matineres són les de La Granja, a meitats de juny, i després ja trobem les les de Sant Pere al Serrallo i Sant Pere i Sant Pau ambdues amb gran quantitat d’actes on es barreja la tradició i la modernitat per cobrir tots els gustos.
El mes de juliol és el més ple d’activitat: Icomar i La Floresta obren amb activitats pels petits, música i molta convivència als carrers, així com també ho fa la Vall de l’Arrabassada i el Carrer del Comte amb Sant Agapito bis i la decoració dels pilons. El cap de setmana següent el Parc Riu Clar també surt al carrer per celebrar la seva festa.
Justa abans de la Mare de Déu del Carme, per no coincidir amb les dels Serrallo que es celebren justament el 16 de juliol i cap de setmana proper, s’organitza la festa del barri del Carme. Ambdues inclouen activitats tradicionals, amb elements festius i molta música, destacant la processó de les barques del Serrallo.
El cap de setmana següent es celebren festes a Campclar, que coincideixen amb les de Torreforta i Torrenova. En aquestes festes conjuntes es troben activitats de tot tipus destacant, entre altres els àpats populars. El tercer cap de setmana de juliol, la festa està també als carrers de Maria Cristina i voltants amb la representació del ball parlat de la Reina Maria Cristina. El mes de juliol s’acaba amb festes a Riu Clar i el barri del Port, les dues molt animades tot i que amb característiques pròpies.
Tot just començar l’agost trobem la festa de Sant Salvador, Santa Isabel i Sant Ramon, així com també les de La Móra-Tamarit. Agafa el relleu la festa major de Bonavista amb una fira, i gegants recent estrenats. També per la Mare de Déu d’agost celebra la seva festa Ferran, amb una tradicional sardinada i la presència de balls populars i castells. Als voltant del 16 és el torn del Carrer Cós del Bou, Baixada Peixateria i voltants amb un programa tradicional i popular.
Entre Sant Magí i Santa Tecla
El cap de setmana després de Sant Magí és el carrer Goya el que celebra les seves festes majors mentre que a cavall entre l’agost i el setembre es tornen a celebrar festes a Sant Pere i Sant Pau, ara de mà de l’Associació de La Unió així com també a Boscos de Tarragona. El cap de setmana següent la festa es trasllada al barri de Residencial Palau i Torres Jordi.
El cap de setmana més proper al 8 de setembre es celebra la tradicional festa de l’ermita de la Salut, molt popular entre els tarragonins. També celebren la Mare de Déu de Meritxell els veïns de l’Avinguda Andorra.
Aquí es fa el parèntesi obligat per centrar l’atenció a la festa major de la ciutat, però a primers d’octubre al Monnars celebren els Sants Metges i el carrer Merceria i voltants la seva festa del Roser carregada de tradicions, molta música i sopars al carrer. El darrer sempre és el Barri del Pilar que, lògicament, ho celebren als voltants del 12 d’octubre, tancant el calendari de festes majors de la ciutat.
Segur que em deixo alguna i, de fet, les festes van variant i el seu calendari també, així que no us agafeu això com una agenda. El que volia destacar és la gran quantitat d’activitat que es genera durant l’estiu amb la intenció de reforçar la convivència entre els veïns. Cal cuidar aquests tipus de festes i ajudar en la seva organització que no sempre troba el relleu necessari.
L’administració les ha de recolzar més i això no vol dir només, que també, més aportacions econòmiques sinó una major col·laboració administrativa per facilitar tota la tasca burocràtica i organitzativa que comporta la seva preparació, tal com destacava l’article de l’Álvaro Rodríguez el 8 de juliol en aquestes mateixes pàgines.
Llarga vida a les festes majors de barri!
