El misteri de la Germandat del Descendiment no participarà en la processó del Sant Enterrament Divendres Sant, 7 d’abril. Ho ha confirmat la junta d’aquesta entitat que arriba al 75è aniversari de la fundació, succeïda el 1948, tot i que no desfilà fins a l’any següent. El pas a rodes patí una avaria durant l’itinerari de la darrera processó el 15 d’abril de 2022, en la baixada Misericòrdia.
Més enllà de l’època convulsa de la 2a República, ens hem de remuntar a 1913, període en què el Gremi de Marejants sortia intermitentment i no anualment, per trobar el cas d’un misteri que no participà en l’acte central de la Setmana Santa. En la davallada experimentada en els anys 1970 i principis dels 80, amb confraries molt desarticulades com la mateixa del Descendiment, l’Ecce Homo o la Passió, cap misteri no havia deixat de desfilar, essent dut de vegades per una altra entitat.
Avaria i costos
Les anàlisis tècniques posteriors a l’avaria van determinar que, perquè el pas del Descendiment surti amb plenes garanties de seguretat, es fa necessària una intervenció d’alt calatge.
El projecte, avalat per una enginyeria, ascendeix a 25.000 euros, segons fonts de la Congregació. L’entitat rep anualment 1.500 euros com a subvenció de l’Ajuntament, diners canalitzats per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. Darrerament la lentitud municipal ha provocat importants tensions de tresoreria.
És fàcil adonar-se que els fons necessaris són un handicap important per resoldre la situació. La Congregació ha rebut bones vibracions de la Diputació, a través del delegat de cultura Joan Josep Garcia –Junts–, així com de la Fundació Mútua Catalana. Tot i això, els terminis necessaris per a la redacció del projecte com els que ara calen a l’administració pública i als mecenes per a les aportacions han fet inviable que el misteri estigui llest enguany.
Fragilitat
Malgrat això, la Congregació ha confirmat que desfilarà amb atxes en la processó la nit del Divendres Sant. L’absència d’un misteri en un acte declarat Element Patrimonial d’Interès Nacional i en una Setmana Santa considerada Festa Local d’Interès Turístic –distincions de la Generalitat–, que no Festa d’Interès Turístic Nacional com sovint es confon, evidencia la fragilitat per la qual travessa la celebració.
Fa uns mesos el Diari oferia les dades de participants en la darrera processó del Divendres Sant, lliurades de manera transparent per la Sang com a organitzadora. Foren 1.837, xifra molt similar a la de 1985, a les beceroles de la recuperació posterior a la crisi de la segona dècada dels 1970 i principis dels 80: aleshores 1.633 persones més els penitents i armats. El 2005 s’assolí el cim de les dades documentades: 2.894 persones. La davallada s’ha accentuat des de 2017.
Les xifres d’espectadors, més enllà de les que s’esbomben sense criteri, tenen una evidència objectiva: la davallada enorme de les cadires que col·loca l’Agrupació d’Associacions. Si bé s’ha argumentat que no hi ha demanda, una processó amb la durada de la de Tarragona no és apta per ser contemplada dempeus.
Fonts consultades pel Diari, vinculades a l’organització d’esdeveniments, posen de manifest que la instal·lació de les 4.600 cadires que antigament l’Ajuntament, no l’Agrupació, havia desplegat, ofertes gratuïtament als espectadors potencials, suposaria una inversió, més que una despesa, per recuperar la convocatòria d’assistents i augmentar l’impacte econòmic.
Que la Setmana Santa fa anys que no ha estat prioritzada en les línies comunicatives i promocionals de l’Ajuntament, arribant aquesta legislatura a invisibilitzar-la en la front page del web municipal durant la seva celebració, i alhora que des de la Generalitat s’estén una consigna de laïcisme que penalitza les tradicions d’arrel cristiana, són altres factors que han contribuït a la fragilitat. Tot i això, certes localitats catalanes han escapat d’aquesta tendència i algunes espanyoles viuen una auge de creixement excepcional.
Som en un moment clau que pot fer progressar la Setmana Santa endavant, recuperant participació i espectadors, o bé entrar de ple en les xifres preocupants dels 70 i primeria dels 80. La no trucada des de l’Ajuntament cap a l’entitat afectada per l’avaria és un símptoma o de desinterès institucional, o d’escassa fluïdesa en el diàleg o bé que la ciutat llangueix en un àmbit més.
