L’Emilio García Salgado és el notari fotogràfic dels Xiquets de Tarragona. Del 16 al 28 d’agost una tria d’imatges de la dècada de 1990 en donaran fe a la sala d’exposicions del pati del rei Jaume I, a la plaça de la Font, dins la festa de Sant Magí, en una activitat organitzada per la mateixa entitat. Són retrats de castelleres i castellers en uns temps en què encara predominaven les captures denominades de postal en les arquitectures humanes.
El fotògraf nasqué en una aldea d’Ourense, A Brandela, a la parròquia d’A Graña, en el municipi de Junquera de Ambía, un primer de maig de 1944. «Vaig venir a Tarragona el 1957. El meu pare era guàrdia civil i va fer cap aquí després de la guerra perquè ja hi havia un tiet, germà de la mare», explica. «Jo vaig treballar professionalment a l’IQA [Industrias Químicas Asociadas]», empresa que s’instal·là el 1961 i començà a produir el 1966. «La fotografia va ser la meva afició. He estat autodidacta. En els anys 70 vaig entrar en contacte amb l’Agrupació Fotogràfica».
Seguiment de la colla
En aquells temps els Xiquets tenien Ramon Vallvé com a fotògraf que els venia les instantànies, però únicament les de les actuacions a la nostra ciutat. «Des de la junta, Carlos Bello em preguntà si volia fer les fotos per a la colla, i vaig acceptar. En la primera d’un castell, em tremolava el dit a l’hora de disparar», recorda. «Aleshores no hi havia tanta gent fent fotos, i això facilitava la feina», remarca ara que les càmeres dels mòbils s’han apropiat de les places.
Enmig de la tasca encomanada, l’Emilio observà que «les cares d’aquells castellers eren impressionants, i vaig voler deixar-ne testimoni». L’objectiu inicial no era que protagonitzessin aquesta exposició sinó que «m’hauria agradat que les fotos estiguessin a les parets del local del carrer Santa Anna», antic convent d’agustins i de trinitaris que, com la Casa Foixà del carrer Cavallers, va camí de perdre’s per sempre si les administracions no hi posen remei.
«Com tots els castellers no hi cabien, segurament alguns s’haurien enfadat i la meva idea no va prosperar». Avui, aquell fons està dipositat a l’Arxiu Històric de la Ciutat i els retrats formen part de les 8.137 fotografies que aquest home ha realitzat per als Xiquets entre 1995 i 2006. La colla sufragava els costos del revelatge i el material el proveïa l’entranyable casa Fotos Ferré, del carrer Major, que cooperà amb tantes iniciatives culturals.
Ventall de renoms
El Diari, acompanyat dels ideòlegs de la iniciativa, Albert Pallarès i d’Edgar Alan, assisteix als preparatius de la mostra que inclou una cinquantena d’imatges. Junt amb l’Emilio, brollen renoms per a la història castellera: Coix del Morret, Xaneta, Xurrero, Huertas, Bigotes, Gordito, Índiu, Dientes, Catalán, Gitano blanc, Polaco, nebot del Garrofeta, Cuñao o la precursora de les dones, Cuca.
També noms i cognoms essencials com Joan Navarro, Francesc Gallart, Joan Ibáñez, Andrés de Haro, Carlos Bello, Eduard Pijoan, Jaume Vilanova, Pedro Medina, Tòfol Conesa, Quico Pino, David Morató, Bru pare, Nadal pare, Cano, Molera, Monlleó, Pérez, Ribas o Sánchez.
Emilio García també captà l’emergència de les joves castelleres que arribaren als Xiquets de Tarragona: la Pili, l’Àngela, la Cèlia, la Txusco o la Blanca, algunes de les quals van exercir o exerceixen com a segona cap de colla. Bastantes noies si tenim en compte l’època i d’on venien l’agrupació. L’Edgar remarca que «per a l’important gruix de noves cares que s’ha incorporat a l’entitat, la majoria d’aquests retrats, ja antics, seran nous». Convé que els coneguin perquè és la identitat dels Xiquets.
