Les cornetes i tambors estan de moda. El rei del trap de grans audiències, C. Tangana, enceta l’èxit ‘Demasiadas mujeres’ (85 milions de visualitzacions a YouTube) amb la marxa processional ‘El Amor’.
Alguns tarragonins la coneixen tan bé com el trajecte des de la Imperial Tàrraco al veí polígon Tecnoparc de Reus, a 15 minuts escassos. Com altres intèrprets de fins a nou localitats, van a assajar-hi amb la banda Sones de Pasión, prèmium de la música processional de les nostres contrades en el Sant Enterrament de Tarragona sota la lluna gran del Divendres Sant.
No hi ha cap altre secret que l’assaig constant. Només paren a l’agost. Quan falta poc per a la Setmana Santa i amb un concert benèfic avui a la Prioral de Reus (19.30 h) i la participació demà a l’aplec de bandes al Serrallo (11.30), la trentena llarga de músics assaja gairebé a diari.
En la nit de Nissan el misteri del Retorn del Calvari tarragoní esdevindrà una glòria de tambors i cornetes anunciant la Mare de Déu, colpida pel dolor; Sant Joan, emparant-la; i les dones valentes, Maria Cleofàs i Maria Magdalena.
Marxes diverses
Els músics arriben a l’aparcament del magatzem de subministres elèctrics i lampisteria Saltoki, espai d’assaig que el propietari els cedí en veure’ls vora uns camps propers. Comencen dues hores intenses.
El director, José María Lajas Carrasco, ho té clar: «És l’única manera d’aguantar l’esforç i la durada d’una processó». Disposats en cercle al voltant d’ell, la majoria romanen dempeus.
Les bandes musicals de vent i percussió en la processó del Sant Enterrament són deu
I s’inicia la banda sonora cerimonial. Avui brillen setze marxes, amb dues aturades breus per descansar. Com en la processó, la percussió pràcticament no para i enllaça un tema amb l’altre. La corneta primera Mireia Caparrós dona el senyal que identifica la peça a interpretar. Després les cornetes dialoguen amb els altres instruments de vent, perquè Sones de Pasión ha incorporat fliscorns, trompetes, trombons, bombardí o tuba.
Banda jove i oberta
Els assistents vesteixen dessuadores, roba i sabates esportives en lloc de l’elegantíssima indumentària de processó.
La joventut és ben palesa en aquesta formació amb una mitjana d’edat de 34 anys, una altra dada que exemplifica que certs àmbits de la Setmana Santa han sabut renovar-se. El músic més veterà té 59 anys i la més jove, 11.
És la Naiara Valdivia, corneta segona que, amb la Zaida i la Laura, de 14, senyoreja joventut i feminitat.
Sones de Pasión atresora altres valors com el de qui fa 106 quilòmetres des de Torres de Segre, Lleida, per tocar, o de qui vessa el seu ADN de naixença valenciana en aquest conglomerat eclèctic vingut de Cambrils, Castellvell del Camp, el Masroig, la Canonja, la Selva del Camp, Reus, Riudoms i Tarragona.
Lajas és exigent i sap treure el millor de cada component. Porta en les bandes de cornetes des dels nou anys i ha passat per Reus, Riudoms i Cambrils. Li dic, però, que el que Sones ha assolit té poc a veure amb els grups que m’esmenta.
És aquí on descobrim l’home que es meravellà amb el cd de la sevillana Banda del Sol –‘Sones de Sol’– regalat per un company de feina, i que feu un salt mortal quan, per YouTube, s’endinsà en l’estil a quatre veus, creat pels Bombers de Màlaga cap a 1920.
Enguany es compleix el centenari de la primera marxa amb aquest segell, ‘La Milagrosa’, del compositor Alberto Escámez López (1896-1970), de qui Sones de Pasión n’interpreta altres com ‘Virgen de la Paloma’, atribuïda també a 1923.
N’han gestat de pròpies com ‘El Retorn del Calvari’, dedicada a la confraria dels Maginets; ‘La Tau de la catedral’ per a la Seu de Tarragona, o l’adaptació dels Goigs al Crist de la Sang en els 475 anys de la congregació de la plaça del Rei.
