L’expressió llatina «ecce homo», vet aquí l’home, fou la que, segons l’evangeli de sant Joan, emprà Ponç Pilat en presentar Jesús als jueus després que hagués estat flagel·lat pels botxins romans.
En mostrar-lo amb un aspecte tan deplorable, el prefecte volia suscitar la misericòrdia de la multitud entossudida a crucificar-lo. Però, en no cessar l’exigència, demanà una bacina amb aigua i es rentà les mans, desentenent-se de l’assumpte però, en definitiva, sense impedir la crucifixió.
És el passatge de la Passió que cada Divendres Sant quatre generacions d’una família acompanyen pels carrers de Tarragona. La Maria Estrella Gómez Grima és la besàvia, la que ha transmès a les filles la recepta de la cassola de bacallà amb carxofes, «necessàriament preparada en una de fang i que a casa ja s’havia fet tota la vida per dinar», explica als 86 anys. És la sòcia de més edat que surt amb la germandat, tant en la recollida del Divendres com en la processó del Dolor Dimecres Sant.
Cosir i ensobrar
«Cosíem les vestes, les arreglàvem, en trèiem la cera, o les deixàvem eixugar quan plovia. Les nostres capes, mullades, pesen molt i, a més, com són de vellut, s’arruguen però no es poden planxar», rememora.
«El meu moment del Divendres Sant és el crit d’amunt a la Rambla perquè el pas s’aixequi per primer cop i soni l’orquestra», apunta emocionada qui cosí les primeres cortines del misteri dut a espatlles el 1991 i s’ha fet un fart d’ensobrar comunicats i opuscles quan internet no existia.
La seva filla Àngels Ferrando Gómez, la Tata per a la família, s’incorporà a l’Ecce Homo en la primera meitat de la dècada de 1990. «Fou a través de la meva germana Elvira i del seu marit Pere Ramon. Des d’aleshores és un sentiment present a casa», comenta.
«Divendres Sant comença a la mitjanit amb el via crucis cap al Loreto, en què tots participem sense espectadors. Malgrat la gernació, impera el silenci. Al llevar-me esmorzo, escolto a la ràdio el sermó de les Set Paraules i preparo la cassoleta, perquè dinem d’hora, a quarts d’una».
És jornada de neguits. «Abans que hi haguessin els petits, la meva casa era el centre per vestir-nos. Les vestes i capes ocupen molt de lloc, i s’ha de tenir cura de com es desen», detalla. «Primer ens posem la roba de sota, tota negra», remarca. «Els petos han d’estar ben planxats, al ‘toque’, com si fos per almidonar-los. Ara no cal planxar les ‘golilles’; abans sí i també almidonar-les».
A punt, es dirigirà des de l’habitatge a l’avinguda Roma fins a la Rambla Nova, per a la recollida. «El meu moment és l’entrada al pla de la Seu, amb el silenci de la gent. Seria una estampa ideal per a la televisió», assenyala. «Divendres Sant recordo els moments viscuts amb els que ja no hi són: el meu pare i el meu marit, Salvador Borrell», tresorer de l’entitat 18 anys.
Neta i besnets
La tercera generació està representada per Sheila Borrell Ferrando, neta i filla. Nascuda el 1987, ha participat en la processó des dels 4 anys, a cordons dels penons, a la banda i com a arrengladora.
«L’Ecce Homo ens ha acompanyat des de petites», diu mentre combina l’entrevista amb les atencions a la quarta generació, la seva filla Carla Molina i el petit Albert, qui amb 21 dies vestí la vesta el 2023.
«Un instant que no oblidaré és la pujada del pas per la Peixateria a marxa lenta amb els portants descalços homenatjant el meu pare que havia mort. En aquell moment es posà a ploure. Era el 2018 i estava embarassada de la Carla», recorda entre llàgrimes.
Divendres Sant, l’Ecce Homo tornarà a la processó. Acabada, dins Sant Agustí cada membre de la nissaga agafarà una flor del misteri, la prendrà a casa i la durà «als que estan en el cel».
