«Podem tenir les millors infraestructures, però si el servei no és bo seran inútils»

El Diari de Tarragona celebra el col·loqui ‘La mobilitat, un repte metropolità’, on aborda la realitat actual i els reptes de futur d’aquest territori a partir de projectes com el tramvia

| Actualizado a 30 septiembre 2022 23:19
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Sota el títol La mobilitat, un repte metropolità el Diari de Tarragona va celebrar aquest divendres el segon dels debats col·loqui del cicle iniciat el passat mes de juliol, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, en el qual s’abordaran alguns dels temes cabdals que afecten a la societat tarragonina. En aquesta ocasió, els ponents eren el director general d’Infraestructures de la Mobilitat, David Prat; el portaveu de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) a les comarques tarragonines, Daniel Pi; i el professor de la Facultat de Geografia de la URV i membre del grup d’investigació Gratet, Aaron Gutiérrez.

Moderat per la directora del Diari, Núria Pérez, el col·loqui va abordar el present i futur d’un àmbit que és una de les principals assignatures pendents d’aquest territori: la mobilitat. Les dades parlen per sí soles. El vehicle privat està darrera de nou de cada deu desplaçaments interurbans de proximitat, segons la última enquesta de Mobilitat Quotidiana corresponent al mes de febrer de 2020. És a dir, els tarragonins que treballen a Reus, Cambrils, Salou o qualsevol dels municipis d’aquest entorn no utilitzen el transport públic. I això, segons Gutiérrez, s’explica perquè ens trobem davant una àrea metropolitana «policèntrica» que «en el seu conjunt no té una densitat suficient per fer sostenible unes infraestructures de transport de gran capacitat».

$!Representants del teixit econòmic i empresarial del territori van acudir al debat. foto: alfredo gonzález

Una realitat que canvia completament els mesos d’estiu, amb l’activitat turística, quan alguns dels municipis d’aquest àmbit central del Camp de Tarragona poden multiplicar per quatre, i fins i tot per cinc, aquests fluxes. «La foto és lletja i implica un context molt difícil», afirmava aquest expert de la Rovira i Virgili.

Gutiérrez era clar: «De ciment i vies no tenim dèficit. El que ha faltat és coordinació i planificació i aquest és el problema». Per aquest motiu feia l’enèsima crida a la necessitat d’aquest territori d’actuar com a lobby, per tal de prendre decisions coordinades. «Quants trens més hem de perdre per no acordar una visió metropolitana i estratègica compartida», es preguntava. I a mode d’exemple recordava l’estació de l’AVE Camp de Tarragona. «Han passat els anys i la recepció de l’estació per part del territori no ha canviat».

Prioritzar el servei

De l’estació d’alta velocitat també en va parlar el representant de la PTP, Daniel Pi, que la citava com una de les inversions que s’han fet els darrers anys a aquestes comarques i que «no s’ha sabut aprofitar». «Aquí no s’han gastat menys diners que en altres territoris de l’Estat o Europa», afirmà Pi. El desmantellament de la via de la costa i la instal·lació del tercer carril són altres dels projectes que s’han emportat les principals inversions en matèria ferroviària dels últims anys. Tanmateix, totes aquestes no han servit perquè els usuaris hagin percebut una millora del servei. I aquí un dels principals handicaps és que «el sistema d’autobusos i el tren no es parlen».

La PTP defensa la necessitat de «posar l’accent en el servei i no en les infrastructures». I, en aquest sentit, Pi afirmava: «Podem tenir les millors infrastructures, però si el servei no és bo seran inútils».

$!Joan Basora, Jordi Just, Josep Albert Vallcorba i Santiago Batchilleria. foto: a. gonzález

El representant de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic feia aquesta reflexió tenint en compte els «errors» del passat, però pensant també amb els projectes que s’han d’impulsar, com és el cas de la nova estació de Vila-seca i el futur tramvia. Sobre aquest últim es mostrava convençut que «pot millorar moltíssim aquesta pota sud del triangle» i que «ha d’ajudar a pujar usuaris a l’autobús». Encara que mostrava els seus dubtes sobre els terminis i algunes consideracions tècniques, com la connexió amb la nova estació de Cambrils, que encara s’ha d’acabar de concretar.

Quatre o cinc anys

La dosis d’optimisme l’aportava el representant de l’administració autonòmica, David Prat, qui es mostrà convençut que el tramvia suposarà un abans i un després per la mobilitat aquest territori. «En quatre o cinc anys tenim l’oportunitat de canviar la mobilitat del Camp de Tarragona», manifestà.

$!Un moment abans de començar. foto: a. gonzález

El Govern de la Generalitat fa temps que està treballant amb els alcaldes aquest projecte, que inicialment es desenvoluparà en el tram des de Cambrils a Vila-seca i que, posteriorment, ha de connectar també amb Tarragona, Reus i els principals nodes de mobilitat, com poden ser l’aeroport, la universitat i la futura estació de Vila-seca. Prat va avançar que «en qüestió de setmanes» podria aprovar-se l’estudi informatiu, després que s’ha avançat amb els estudis d’impacte ambiental i ja va sortir a licitació l’estudi constructiu. «No hem tingut mai tota aquesta planificació tècnica i administrativa», assegurava.

Així mateix, el representant del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori va confirmar el compromís econòmic per part de la Generalitat per tal que aquest projecte segueixi endavant. Segons va explicar, el passat mes d’agost l’empresa pública Infraestructures.cat va aprovar la reserva de diners necessària per tal d’impulsar la primera fase, que està pressupostada en uns 150 milions d’euros. «El finançament està garantit», deia Prat.

El Govern confia que aquest projecte impulsarà la utilització del transport públic a aquestes comarques, passant d’una quota del 18% al 25%, quan aquest estigui plenament operatiu. I és que els estudis de demanda apunten a una xifra estimada de nou milions de viatgers l’any.

$!Santiago Batchilleria parlant amb Laura Roigé. foto: alfredo gonzález

«El tramvia pot fer un paper estructurador, adaptat a la nostra escala, amb estacions ubicades en llocs estratègics», deia el representant del departament. I en aquest marc, quin paper ha de jugar l’autobús? «Hem d’adaptar-la i estendre-la per tal que arribi a més llocs i incrementar la quota», apuntava. Tots aquests canvis es fan també pensant que les concessions de les principals línies de transport per carretera expiren el 2028, un horitzó que ha de propiciar canvis.

Finalment, els assistents van poder intervenir en el torn obert de preguntes i aquí tant els ponents com el públic assistent va coincidir en la necessitat de millorar la informació de cara a l’usuari, per tal de tenir una informació més clara sobre els serveis i les diferents alternatives de transport.

Comentarios
Multimedia Diari