Joan Arqué (Badalona, 1974) ha estudiat interpretació i dramatúrgia a l’Institut del Teatre. És un dels creadors i director d’El Comte Arnau, que aquest diumenge arriba al Teatre-Auditori del Morell a les 18 hores. L’obra narra el viatge del mite cap a l’eternitat on coneix Adelais, el seu gran amor, i Hug i Ponç, dos éssers màgics dotats amb misteriosos poders. La llegenda més apassionant de la nostra cultura.
- Com va sorgir la idea de fer El Comte Arnau?
- Neix de la col·laboració que fem amb el teatre de L’Aurora d’Igualada i ho vam fer amb l’objectiu que tingués continuïtat el projecte anterior, El baró dels arbres, a partir d’Il barone rampante d’Italo Calvino que sorgia d’una llegenda. Així, vam voler recuperar un mite català, però que també fos de tradició europea.
- I van decidir fer-ho sobre el Comte Arnau.
- Té elements d’altres mites com a ésser mitològic. S’ha alimentat de la similitud europea a l’estil de Faust o El Mal Caçador, que desafien les lleis naturals. Transgredeix i pertany de més enllà de la humanitat. És castigat eternament però en canvi es vol redimir a partir de l’amor.
- Han hagut d’investigar força?
- Sobretot allà on el mite es troba més arrelat que, tot i que s’escolta per Catalunya i Mallorca, és el Ripollès. Vam recórrer una ruta on la seva llegenda està més viva. Per exemple al Centre d’Interpretació del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses i vam passar una nit al Castell de Mataplana, on havia estat el Comte Arnau. Tot amb l’objectiu de fer la nostra versió.
- Hi ha diverses versions?
- Sí, nosaltres hem treballat a partir de les llegendes de Joan Maragall i de Josep Maria de Sagarra, que són diferents però tenen coses en comú. Era important que tot i ser teatre infantil, anés més enllà i també despertés l’interès i atenció dels adults.
- La relació amb l’Adelais varia segons la versió.
- És un personatge femení del qual el Comte Arnau s’enamora. Apareix a la majoria de versions però amb connotacions lleugerament diferents, sobretot en el tracte d’ell cap a ella.
- Parli’m de l’espectacle.
- Tot està pensat per crear una atmosfera que traslladi a l’espectador a l’època del Comte Arnau. Hi ha música en directe amb instruments clàssics com la mandolina, la tenora, la guitarra, el saxo, però també amb elements naturals com l’aigua, la fusta i les carabasses. A més apareixen titelles, mascares, etc. És un espectacle complet, ja que explica una narració a través de diferents elements i així permet arribar a més gent.
- Quins dubtes van sorgir durant la creació de l’obra?
- El que teníem clar és que no seria un espectacle només per a nens. Dubtaven si s’entendria tot, ja que hi ha molta informació i ho volíem explicar d’una manera sense trair la tradició. Però el retorn que vam tenir del públic va reafirmar la nostra feina i va esvair tots els neguits.
- Com va la gira d’El Comte Arnau?
- Vam estrenar a la Fira Mediterrània de Manresa de l’any passat i també vam passar per la Mostra d’Igualada i ens han sortit bastants bolos, així que anirem explicant el mite per Catalunya.
- És important que la tradició oral estigui viva en l’era digital?
- Amb l’avenç de la tecnologia es corre el perill que desapareguin històries, llegendes, mites, que pertanyen a la tradició oral. Almenys amb aquesta obra podem aportar per a què perduri.
