Ester Farré: 'Ara vull gaudir de la família'

- La temporada va acabar fa setmanes. Com valora el seu pas pel TGN Bàsquet?

- Ha estat un retorn especial i bonic per mi. Volia jugar a Tarragona perquè no ho havia pogut fer abans perquè vaig marxar molt jove. El TGN Bàsquet em va donar l’oportunitat i he de dir que he estat molt a gust aquí i voldria donar les gràcies a tothom del club perquè s’han portat molt bé, especialment Iñaki Liarte, les meves companyes d’equip, el cos tècnic i l’entrenador Jordi Hernández.

- Com s’ha trobat en aquest retorn a les pistes?

- Després de tres anys i mig sense jugar vaig haver d’adaptar-me absolutament a tot: a les meves companyes, a la competició, als arbitratges, etc., però a poc a poc he sabut acostumar-me i finalment crec que vam acabar fent bons partits.

- Si la lliga dura algunes jornades més potser haurien aconseguit l’ascens…

- Sí, ens van faltar partits per aconseguir l’ascens, va ser una llàstima.

- Tot i que com vostè diu ha estat tres anys i mig sense jugar, el seu estat de forma física ha estat esplèndid. Com ho va aconseguir?

- Vaig seguir els entrenaments que marcava el preparador físic (Aleix Bordas) i, a banda, pel meu compte, anava a córrer i al gimnàs. De fet, sempre he estat molt acostumada a entrenar moltes hores i, si volia estar al nivell de la resta de l’equip, sabia que havia d’entrenar més.

- Aquesta voluntat de posar-se a punt al més ràpid possible la converteix en un exemple a seguir?

- Espero que la meva experiència hagi ajudat més d’una jugadora, algunes han aprofitat allò que els vaig transmetre millor que altres. Sempre he estat a disposició de l’equip per al que necessités.

- Què pensa de la categoria, on vostè mai no havia jugat?

- Hi ha hagut una mica de tot. És cert que hi havia equips molt fluixos i d’altres que comptaven amb alguna jugadora de més nivell, que podria jugar a Copa Catalunya o fins i tot a Lliga Femenina 2.

- Vostè ha jugat en molts clubs d’arreu de l’Estat. Com veu el TGN Bàsquet?

- Realment és un club increïble. Tenen molts nens jugant i compten amb l’escola (Sagrat Cor). Crec que treballen bé i en una línia positiva i, per moltes nenes, veure que hi ha un equip sènior també és una motivació per voler arribar dalt de tot.

- Creu que el TGN Bàsquet hauria d’intentar jugar en categories superiors per reforçar aquest paper de club referent en bàsquet femení?

- Sí, crec que el TGN Bàsquet hauria d’anar treballant any a any amb l’objectiu de tenir un equip a alt nivell però fent-ho a poc a poc, utilitzant les categories inferiors perquè nodreixin l’equip sènior.

- Jugarà l’any vinent?

- No.

- La decisió és ferma?

- Sí. Està decidit al cent per cent. Haurien de passar moltes coses perquè tornés a jugar, però no ho crec. La vida em porta per un altre camí ara.

- Què vol fer?

- Vull estar amb la meva filla, la meva parella (Víctor Lapeña, entrenador ajudant de Lucas Mondelo), gaudir de la família.

- És una llàstima…

- Sí, és una pena. Pensava que no em trobaria tan bé aquest any, però ara tinc altres prioritats i no passen pel bàsquet.