La Ruta dels Quatre Pobles

Sant Salvador dels Pallaresos és un monument del municipi dels Pallaresos protegit com a bé cultural d’interès local. És una església de planta de tres naus sense creuer, la qual cosa fa que les naus laterals quedin retallades al creuer i aquest espai sigui ocupat per la sagristia.

La nau està coberta amb volta de canó i llunetes amb aresta. Les dimensions de l’església són petites si es té en compte que el nombre d’arcades laterals només és de tres. L’altar major presenta un sagrari obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol, construït l’any 1944. També va projectar els nous altars laterals de l’església entre els anys 1945-47. El més important és l’altar del Sant Crist, que té als costats a Sant Antoni i la Immaculada. També la cúpula del creuer presenta uns frescos de pobre factura, però ben conservats, i un ull de bou a la façana de l’església presenta certs elements decorativistes propis de la mà de Jujol. L’ull de bou està decorat per la part interior que dóna a l’església i per la part exterior mostra la data de la consagració de l’església: 1796, la mateixa data de la casa Solé que es troba al costat (podrien ser del mateix arquitecte).

L’exterior de l’església presenta la porta d’accés elevada per una escalinata. La porta és senzilla, de forma rectilínia, i es tanca amb un arquitrau motllurat i pilastres de granit gris que contrasten molt amb el color ocre i blanc dels esgrafiats de la façana. Damunt aquesta porta hi ha una fornícula amb la imatge del Salvador, protector de l’església. Als costats de la fornícula hi ha decoració esgrafiada. Damunt la cornisa hi ha una rosassa a manera d’ull de bou, senzilla i, a sobre, un frontó triangular emmarcat per ratlles blanques esgrafiades.

El mossèn diu que hi ha una creu processional gòtica del segle XVI.

La Ruta del Quatre Pobles del municipi de la Secuita porta a descobrir el paisatge rural de l’interior del Tarragonès mentre s’enllacen els pobles de la Secuita, l’Argilaga, les Gunyoles i Vistabella .Es tracta d’un traçat de bon fer, sigui a peu o en bici, amb un desnivell baix –d’uns 300 metres– i 19 quilòmetres de longitud, però amb continues dreceres també assenyalades entre municipi per retallar el recorregut si escau.

Es descobreix un paisatge molt influenciat per la proximitat a la ciutat de Tarragona, on l’agricultura ha anat perdent terreny a favor de terres ermes i frondoses, com el bosc del Ferrer Ric. A la zona més meridional, que limita amb els municipis dels Pallaresos i Perafort, es troba ubicada al mig del bosc, a prop de l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona. Seguint cap al nord s’hi amaga la Secuita; a la dreta i més al nord, l’Argilaga; a la seva esquerra en direcció nord-oest, Vistabella; i seguidament les Gunyoles.

D’aquests pobles, se’n té coneixement des del segle XII, quan un noble anomenat Guillem de Claramunt, juntament amb altres personalitats, van portar a terme la repoblació del que seria després aquest municipi. Per altra banda, l’Argilaga va seguir una evolució diferent de la resta, però va acabant formant part del terme l’any 1846.

Als pobles s’hi troben edificacions majestuoses que pertanyien als propietaris de les finques més importants, la majoria de les quals van ser construïdes a finals del segle XIX.

Disseminats per tot el recorregut, hi ha nombrosos masos de diferents èpoques. Cal destacar els masos que donen nom a les diferents partides del municipi com: els Masos, mas de Domingo, mas de Puntarró, la Tallada, mas de Mercadé (reformat i habitat), mas de Xalet, mas de l’Hereuet, mas de Martí, mas de Gisbert, mas de Pujolet, mas de l’Estil·les, etc.

Als nuclis urbans s’hi troben les esglésies de les diferents parròquies que han sofert continues transformacions. Rellevant importància té l’església del Sagrat Cor de Vistabella, una autèntica obra d’art modernista de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol.

Seguint el recorregut i visitant aquests masos es descobreix la part agrícola, on la vinya és la protagonista juntament amb els avellaners, els garrofers i les oliveres, que permeten gaudir d’uns paisatges ben diferents pel que fa als colors i les olors segons l’època de l’any.