Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Manuel Cohen: 'La fotografia és construcció'

Entrevsta al fotògraf 'freelanc' que presenta el llibre 'Absència', amb fotografies superposades sobre el nucli antic de Tortosa
Whatsapp

- Què és l’absència?

- És un tema que a mi m’afecta molt. És l’absència en general, no només de les persones. És el que ha existit, però que ja no és. El que segueix existint, però amb què no pots interactuar. La ciutat de Tortosa me l’ha evocat molt. És un sentiment que experimento també quan fotografio ruïnes antigues.

 

- T’ha passat altres vegades?

- Sí, no només a Tortosa, em va passar a Pompeia, a Palmira... Fotografio els espais durant mesos i quan entro a les cases buides i em fixo en els detalls puc sentir la vida de la gent que hi va viure, la seua felicitat, però també les seues pèrdues. És difícil atrapar allò no material.

 

- Però per veure-ho, s’ha d’entrenar la mirada.

- Depèn de la forma en què tu t’hi apropes. Si t’apropes de forma purament turística no ho experimentaràs. Cal temps i estar sol, en silenci, com una forma de meditació i el teu cervell reconstruirà la resta.

 

- Llavors és gairebé una presència, més que absència.

- Sí, perquè veuràs els que ja no hi són, els espectres. Veus les petjades que ens han deixat, et remuntes en el temps. És una forma de comunicar-te amb el passat. I estem gràcies a aquella gent que ja no hi és.

 

- No estem acostumats a mirar així.

- Mirem massa allò superficial. Ens hem d’aturar a observar i construir d’acord amb el que ja hi és. El futur es construeix amb el passat. La fotografia és un instrument meravellós per captar-ho, però per aconseguir fotografiar l’absència necessitava la transversalitat, bolcar-ho en una altra dimensió.

 

- La superposició de les fotografies del llibre.

- Sí, és la tècnica que m’ho permet. Només usant una foto no podria atrapar l’absència. Agafo dos fotos que es complementen en llum, en perspectiva... Hi ha fotografies que són interior i exterior alhora i deixo espai lliure per a la imaginació.

 

- Però llavors la tècnica et lliga de mans.

- No, no hi ha res a l’atzar, la tècnica no em limita, em serveix.

 

- Semblen quadres i no fotos.

 - M’ho ha dit més gent. Crec que és perquè un fa fotografies amb tot el que ha vist, viscut i experimentat. Pel recorregut personal. Jo de petit em passava hores mirant llibres de quadres de Dalí, de Monet...

 

- Quotidianament, a les fotos els donem el valor del record.

- Clar. D’aquí el vincle amb el passat que parlàvem. La fotografia és construcció i reflexió.

 

- Què et va semblar el nucli antic de Tortosa?

- D’extraordinària bellesa. Tortosa hauria de ser Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Els nuclis antics, per a mi, són el més bonic de cada ciutat i el de Tortosa és diferent, autèntic.

 

- Per què?

- Perquè està una mica abandonat, sense explotar.

 

- Llavors?

- Ara es valora molt allò nou, i el vell no té cap valor. En la meua opinió, s’ha de trobar un equilibri. S’ha de restaurar respectant al màxim tot com estava. Ha de ser també turístic, però reglamentat, que la gent hi puga viure, obrir fruiteries i no 50 restaurants i botigues de souvenirs al mateix carrer.

 

- En quins altres projectes estàs treballant ara?

- He fet un seguiment de l’antic zoològic de París que està exposat, i estaré fotografiant fins a l’any vinent ciutats d’Europa.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También