'No podem culpar la mala sort'

- Miércoles 14. Per què?

- És el dia després de dimarts 13. Sempre m’agrada començar els discos amb un leitmotiv, amb una idea conceptual que em serveixi de brúixola en els moments que em sento perdut durant la composició, però sense obligar-me que totes les cançons parlin del mateix. Miércoles 14 és el dia en què ja no podem donar la culpa a la mala sort del que ens passa, és quan ens hem de fer responsables de la nostra pròpia sort.

- Hi ha un punt vitalista?

- Sí, i de resiliència.

- De què?

- És un concepte que ve del món de l’enginyeria i que es refereix a un tipus de material que per molts cops que rebi mai es deforma, sempre torna al seu estat original. Això s’ha passat a la psicologia i s’entén com una manera de sobreposar-se a situacions límit. No és un positivisme barat. No tot a la vida és estupend, però a vegades s’ha de canviar l’eix i acceptar que la vida tindrà els seus moments complicats i saber-los viure amb una certa alegria.

- Som massa de tirar pilotes fora?

- Crec que sí. Sempre és més fàcil treure’ns la responsabilitat i enfadar-nos amb el món, amb un element eteri. En lloc d’enfocar-ho cap a enfora hem de pensar què fem malament nosaltres i què hi ha darrere d’aquest patiment.

- Això no pot generar contradiccions internes?

- Sí, però són bones. Som contradictoris i ho hem d’acceptar. No tenim perquè quedar-nos amb una opció. Podem quedar-nos amb totes.

- Presenta el disc en diferents espais. En quin se sent més còmode?

- No hi ha un lloc concret. Estem fent concerts per teatres, sales, bars... Tant fem concerts amb la banda com en format duet acústic, amb en Jordi Belza. És cert que amb la banda és més espectacular però en petit format també és molt bonic. Tot i ser només dos també pretén ser un espectacle, no anem amb mitges tintes. Senzillament és diferent.

- A Reus vindran com a duet.

- Sí. Juguem amb dues guitarres i un piano i ens ho anem combinant. Menys és més, diuen.

- El disc es recolza molt en els vents. No els trobarà a faltar?

- La secció de metalls fa anys que és important en aquest projecte. Però portem el concert cap a una altra direcció. Amb la banda els metalls són molt protagonistes però amb el duet ho vehiculem d’una altra manera.

- El disc l’ha gravat en diferents llocs. Com ha estat l’experiència?

- Entenc que és estrany, perquè ho hem gravat a Madrid, Barcelona i la Pobla de Montornès. Vam fer la columna vertebral en directe a Barcelona i després hi vam posar els metalls i el quartet de corda a Madrid. Encara que sembli mentida ho hem fet per comoditat. Tinc els músics repartits entre les dues ciutats i cadascú ho va gravar a casa seva.