«Tenim una tendència cap al drama diari»

Javi Sancho és monologuista tarragoní i la meitat de l’espectacle Estamos mejor que nunca. Sancho s’acompanya del famós presentador i actor Santi Millan, per portar als escenaris una obra irreverent, amb un gran protagonisme de l’art de riure’s d’un mateix. El tarragoní és un habitual als circuits humorístics, amb una carrera meteòrica, que de ben jove li va valdre un premi de Los 40 Principales i el va situar entre els noms de la mítica sala Pepe Rubianes. L’espectacle aterra a Constantí, carregat d’humor sobre temes en territori comú, com la por a fer-se vell o les relacions de parella. Serà demà, a les 18.30 h, al Pavelló Poliesportiu.

A Constantí arriba amb un espectacle dissenyat per riure’s d’un mateix. Que aporta aquest tipus d’humor?
L’humor sobre un mateix facilita molt les coses. Tant en Santi com jo tenim una tendència cap al drama diari, en la nostra vida quotidiana, de manera que tenim moltes coses a incloure al monòleg. D’altra banda, quan el públic veu que ens donem canya a nosaltres mateixos, després no s’ofenen si fas un comentari sobre ells. Per exemple, és molt diferent algú que no es riu mai d’ell mateix, que no fa humor parlant d’ell, per començar a fer comentaris sobre la gent. Segurament el públic s’ho pren diferent. A més, que tenim molt material per riure’ns de nosaltres mateixos.

Santi Millan i vostè tenen experiència junts?
En Santi i jo portem sis anys de gira, amb diferents espectacles, i moltes funcions junts. Hem fet quasi totes les ciutats d’Espanya. És la parella que més m’ha durat.

Com és treballar amb algú de la talla de Millan?
És un privilegi per tota la trajectòria que porta. Ha estat a la companyia la cubana, ha fet molta televisió... treballar amb ell significa anar aprenent coses constantment. A més que ens entenem molt bé sobre l’escenari.

Després de tant temps junts, la compenetració durant el monòleg deu ser ideal.
Clarament, amb una mirada o un gest entre els dos ja ens entenem. Sempre hem tingut molt feeling, i és que nosaltres mateixos sobre l’escenari ens ho passem molt bé. A mi m’agrada molt improvisar i de vegades introdueixo coses al monòleg que ell no s’espera, i em fa una mirada com dient-me «qué estás haciendo». Això fa l’espectacle menys estable i el públic ho agraeix. De fet, cap funció és igual a l’anterior, el públic no pot dir que ja ens ha vist.

Dins de la mateixa obra, tenen rols definits?
Sobretot per la diferència d’edat. L’obra es titula Estamos mejor que nunca. Del Santi ja se sap que té una edat, però ell no se sent gran. Ell mateix diu que se sent com si fos un home de trenta anys quan en té 50. Durant l’obra ell s’encarrega de defensar la postura que jo li dic de «viejoven», i jo m’encarrego d’anar-lo desmuntant els arguments. Ell sempre diu que l’edat no és la que hi posa al DNI, però jo li vaig refutant les teories.

Malgrat que sovint viatja acompanyat, fa monòlegs en solitari?
Si, de fet, tinc exclusiva amb el Casino de Tarragona des de fa uns tres anys aproximadament, així que és un dels meus escenaris habituals. El Casino sempre ha mostrat molt interès per promoure aquest tipus d’actuacions així que hi actuo sovint.

Actuen molt pel territori?
Molt, per Tarragona, Reus, Salou, Vila-seca... Treballar-hi sempre és un regal. Jo sóc de Tarragona, i tot el que és tornar cap a casa sempre fa més il·lusió. Als escenaris de la zona de Tarragona sempre hem aconseguit omplir el pati de butaques.