Bombers d'Alcover, 25 anys atenent emergències i el ciutadà

No és el parc de bombers voluntaris més antic de la demarcació de Tarragona, però sí el que en els darrers anys té més activitat. El d’Alcover compleix enguany 25 anys d’història. Allò que va començar amb la idea de protegir bàsicament la massa forestal del terme i també del voltant s’ha convertit en tota una institució dins del cos, acudint no només a serveis arreu de la demarcació sinó també de Catalunya i Espanya –focs forestals al Pirineu i al País Valencià i al gran incendi de l’Alt Em- pordà, o els aiguats a la Vall d’Aran–. Una exposició al Museu d’Alcover, oberta fins al 30 de setembre, repassa aquest quart de segle d’història a través de fotografies, reculls de premsa, així com material i objectes, que han evolucionat en aquests últims anys. 

Tot i que la idea és del 1987, es va haver d’esperar tres anys fins que el ple municipal aprovà la construcció del parc. No va ser fins a l’estiu de 1992 quan van tenir un vehicle propi i van estar operatius. Però només feien sortides a grans serveis. Des de la central contactaven amb el cap de parc de la manera que fos i aquest avisava els altres quatre bombers. 

Una prova de foc –i mai millor dit– van ser dos grans incendis l’estiu de 1994. A la Riba van cremar 400 hectàrees i a Mont-ral, 500. Aquests dos sinistres van fer veure la necessitat de tenir més efectius al parc. I a finals d’any s’incorporaven quatre bombers. Un d’ells és l’actual cap de parc, Macià Arbonès. Això dels focs forestals no li venia de nou. Durant quatre estius va estar a la brigada helitransportada que l’antic Icona tenia a la carretera de Reus al Morell. En aquesta feina va entrar en contacte amb els bombers. Aquest va ser el desencadenant per entrar al cos de bombers. 

I el segon vehicle d’aigua?

El 1995, durant una visita del conseller d’Interior Xavier Pomés, els va prometre un segon vehicle d’aigua, una promesa que a hores d’ara encara no s’ha complert, recorda Arbonès. Francesc Vergés i Joan Méndez es van incorporar aquell any. Recorden que es van apuntar durant la Fira de 1994, en un estant on només hi havia una cadira i una taula. «Em vaig animar després dels grans focs de 1994 a la Riba i a Mont-ral. Només tenia 17 anys. Vaig anar a Tarragona a preguntar i em van dir que era massa jove. Però a finals d’any va sortir la convocatòria de noves places», diu Francesc Vergés. Recorda el seu primer servei: «Érem dos voluntaris d’Alcover un dia de Setmana Santa de 1995 i com que no hi havia més gent vam anar al parc de Valls. Vam sortir a un foc forestal al Vendrell».

Joan Méndez també es va apuntar a la Fira de 1994, però va ser per casualitat: «Un voluntari em va comentar que necessitaven gent i em vaig inscriure a la taula de la Fira. Va ser un ‘enamorament sobtat’. El servei que més l’ha impactat va ser l’accident d’un camió que es va sortir de la via i el conductor tenia la cama amputada. El que més li agrada és «el caliu del parc i si el servei és al poble encara hi vas més motivat». La part negativa? «Les hores que no estàs amb la teva muller i el teu fill», opinió que comparteixen els altres bombers voluntaris. 

Albert Marcos és de les darreres fornades; va arribar el 2005. Assegura que va voler ser bomber voluntari arran de l’accident del seu pare, «me’l vaig trobar». «Això em va canviar a nivell laboral i vaig entrar a bombers». Recorda la seva primera sortida d’uniforme: va ser a un incendi forestal a Ulldecona. «I de camí, quan anàvem per l’autopista, vam perdre l’escala en trencar-se els suports que l’aguantaven i va provocar danys a tres cotxes».

Anecdotari

Però al llarg d’aquests anys no ha estat l’única eina que han perdut. Durant el conflicte de l’avellana, a la carretera C-14, a la Selva del Camp, esperant l’ordre per apagar les barricades de pneumàtics els van apedregar. També recorden que en un incendi a la fàbrica Ravago, a Vilallonga del Camp, «ens remullaven uns als altres per les altes temperatures, fèiem pantalles d’aigua». 

Alcover és el parc de bombers voluntaris de la demarcació que ha fet més sortides el 2016

Durant la revetlla passada van anar a apagar un foc de vehicles al Morell, a Bonastre un foc forestal, però els van desviar cap a la urbanització la Papiola a Albinyana a un foc de contenidor, després al Vendrell, a estar al parc, i finalment van rebre un avís de foc a Calafell. Ara esperen amb candeletes que arribin els set nous bombers de la darrera convocatòria perquè els dol no poder atendre un servei «perquè no tenim disponibilitat de personal», diu Arbonès. Mentrestant, estant or- gullosos de ser el parc de bombers voluntaris de la demarcació amb més sortides el 2016: 418, 215 de les quals van ser per focs de vegetació.